Fa 45 anys els Dire Straits publicaven el seu primer LP de títol homònim al de la banda, i convertien alguna de les cançons incloses al disc en autèntics himnes i èxits a les principals llistes mundials. Fa quatre dies el seu líder, cantant, i guitarrista solista, va complir 77 anyets, i aquí va el meu homenatge.
Ahir el Barça va debutar en la primera jornada de la lliga 23/24 al camp del Getafe, equip "guarro" on els hi hagi, i va acabar empatant un partit (0-0) que passa a engreixar els robatoris patits pels culers en aquest campionat espanyol. De traca algunes decisions arbitrals que van possibilitar que el Getafe s'emportés un punt amb males arts i gràcies als favors arbitrals: expulsió de Raphina en una acció idèntica (un cop de colze) a la d'un rival que no va veure ni targeta groga; expulsió de Xavi per una acció (protesta efusiva a l'àrbitre) idèntica a les que va fer diverses vegades l'entrenador local; penal claríssim (per puntada de peu d'un defensa del Getafe a Araujo dins de l'àrea) no xiulat; i un munt de targetes grogues i vermelles que podria haver tret als local i que va guarda a la butxaca. Patètic, vergonyós i fastigós. El que té jugar a un país nacionalmadridista.
 |
| Escaló |
Des del dilluns estic passant uns dies a la Vall de Cardós, concretament a un càmping de Lladorre. Hi estic amb uns amics i passem el temps entre excursions, piscina, dominó, barbacoa i, per descomptat, la bicicleta.
Ja he pujat un parell de colls de la zona: la Pleta del Prat, i l'estació d'esquí d'Espot, i encara espero fer algun més fins diumenge.
Aquí tampoc ens escapem de la calor, però com a mínim es pot dormir. I el càmping és força familiar i tranquil. No es veu per la zona gaire turisme estranger, que acaba massificant-ho tot.
 |
| Tavascan al fons. |
 |
| Refugi a la Pleta del Prat |
 |
| Esterri d'Àneu. |
 |
| Esterri d'Àneu. |
 |
| Esterri d'Àneu. |
 |
| Cascada del Gerber. |
 |
| Espot. |
 |
| Espot. |
Avui ha mort als 81 anys el cantant de Detroit, Sixto Rodríguez, que es va fer popular a nivell internacional gràcies al documental "Searching for sugar man" (guanyadora de l'Òscar al millor documental l'any 2017), que explica una increïble història d'un músic que va fer fortuna quan ja havia pràcticament deixat de tocar, sense haver conegut mai abans l'èxit i el reconeixement. Va ser gràcies a uns fans sud-africans de la seva música que van anar a cercar-lo als EEUU, malgrat tothom al país pensava que l'artista era mort.
Finalment, avui però, ha mort el sugar man.
Va una darrera entrada del viatge a Sud-àfrica, ja des de casa, d'algunes fotos d'animals que vaig fer al Park Krugger, amb la càmera compacta però amb un bon zoom. No és cap cosa, però com a mínim et permet apropar una mica la imatge, i em va anar bé per no espantar les bèsties que acostumen a fugir de la presència humana (o del soroll dels motors dels vehicles). Em va quedar l'espineta de no haver-me trobat alguns dels animals que diuen que habiten el Park Krugger: lleó, rinoceront, lleopard, el guepard el vaig veure de lluny i se'm va amagar. Potser algun altre any... Hi ha més dies que llonganisses. 
Una de les meves aficions quan viatjo és retratar gent (sense el seu consentiment, ni tampoc el seu coneixement perquè siguin autèntiques i naturals) i murals pintats als carrers. Com no podia ser d'una altra manera, Johannesburg ha estat presa fàcil per a aquest assumpte.
Us deixo un recull d'imatges captades (robades) aquests dies.
