El temassu del dimecres. The Toy Dolls - "Idle gossip".

 

Un dels temes més canyeros dels anglesos The Toy Dolls, nascuts el 1979 a la ciutat de Sunderland, i encara actius. Aquest tema és del 1985 i en van fer aquest videoclip.

Documental sobre Arthur Ashe.

Ahir vaig veure aquetst biòpic de l'any 2021 del tenista afroamericà Arthur Ashe, que va destacar a nivell professional als 60's i 70's, i que va acabar esdevenint un símbol de la lluita pels drets de la comunitat negra, malgrat les seves reticències inicials a implicar-se en aquesta causa.

No us vull fer spoiler del documental, però veure'l m'ha fet pensar en els esportistes d'elit catalans que mai (amb comptadíssimes excepcions) s'impliquen en la causa de l'alliberament nacional de Catalunya i contra l'opressió i la repressió de l'estat espanyol.

Com a paradigma, aquesta setmana s'ha fet públic el cas del pare de de la jugadora catalana de la selecció espanyola femenina, Aitana Bonmatí, recent vencedores del mundial a Austràlia. Aquest senyor va ser torturat per la guàrdia civil l'any 1992 arrel de l'operació Garzón contra l'activisme independentista abans dels JJOO de Barcelona. No entenc com pots defensar els colors d'un estat que ha torturat el teu pare i que continua reprimint i maltractant els teus.

 

S'ha acabat el bròquil.

 

Ja n'hi ha prou de passat calor a les nits. Portem un estiu que tela, i calia posar-hi remei. Ja feia servir un ventilador d'aquests petits al costat del llit, però era molt sorollós i si el deixaves tota la nit al final et molestava tant d'aire. I em van parlar meravelles d'aquests ventiladors de sostre (bé, de fet en molts viatges n'he trobat, però força sorollosos), i no m'ho vaig pensar gaire un cop tornat de Sud-àfrica. 

El primer intent no va ser reeixit, ja que vaig comprar un ventilador per internet a Leroy Merlin i el dia que l'havien d'entregar, no va arribar, així que els vaig dir que ja se'l podien quedar (tenia presa perquè l'havia de muntar abans de marxar al Pirineu) i me'n vaig anar a cercar un al MediaMarkt d'aquí de Terrassa. M'hauríeu d'haver vist portant-lo amb la moto, davant dels genolls... 

Muntar-lo no va ser feina fàcil. El manual d'instruccions tenia quatre dibuixos que no deixaven massa clar com fer-ho. Sort de Youtube i de la bona gent que penja vídeos fent coses de tota mena. I vaig anar a petar amb un que tenia el mateix ventilador, i tot i que el vídeo se saltava algunes parts, vaig acabar aprenent a muntar-lo.

Abans-d'ahir va venir un manetes a instal·lar-me'l, i en un tres i no res ja el tenia al sostre. Em va explicar quatre coses sobre el funcionament de l'aparell i va marxar. He estat dos dies fent anar el ventilador en mode hivern, és a dir, que les aspes anaven cap a la dreta i no pas cap a l'esquerra que és com han d'anar quan vols que expulsi aire fresc cap avall. Ho vaig descobrir a casa d'una tieta que també té un ventilador de sostre i donava molt més aire que el meu. Vaig pensar que alguna cosa fallava, i després vaig caure en això dels modes estiu i hivern. I tant sols canviant el sentir del gir de les aspes ja va canviar la cosa. Molt recomanable.

Voltant pel Montseny.

 

Ahir vaig fer una d'aquelles voltes cicloturistes que feia temps que volia fer i que encara no havia fet, que és la volta al massís del Montseny. Per fer-ho, vaig anar amb la furgo fins al poble del Montseny on vaig fer nit i poder sortir ben d'hora pel matí (per a mi abans de les 8:00 és ben d'hora), per evitar-nos la calorada el màxim possible. La ruta la vam començar (la vaig fer amb un col·lega mestre) al poble del Montseny i en direcció cap a Santa Fe del Montseny. Vam passar també per Viladrau, Seva, i el bucòlic poblet del Brull. A Collformic vam parar per fer un refrigeri i celebrar que ja havíem passat el pitjor i que només ens quedaven uns 7 km. fins al punt d'inici de la ruta. Increïbles paisatges, carreteres poc transitades, ombra, poblets encantadors, i activitat física. Què més puc demanar?

El "temassu" del dimecres. Dire Straits - "Sultans of swing".

 

Fa 45 anys els Dire Straits publicaven el seu primer LP de títol homònim al de la banda, i convertien alguna de les cançons incloses al disc en autèntics himnes i èxits a les principals llistes mundials. Fa quatre dies el seu líder, cantant, i guitarrista solista, va complir 77 anyets, i aquí va el meu homenatge.

Comença la lliga, comença el robatori.

 

Ahir el Barça va debutar en la primera jornada de la lliga 23/24 al camp del Getafe, equip "guarro" on els hi hagi, i va acabar empatant un partit (0-0) que passa a engreixar els robatoris patits pels culers en aquest campionat espanyol. De traca algunes decisions arbitrals que van possibilitar que el Getafe s'emportés un punt amb males arts i gràcies als favors arbitrals: expulsió de Raphina en una acció idèntica (un cop de colze) a la d'un rival que no va veure ni targeta groga; expulsió de Xavi per una acció (protesta efusiva a l'àrbitre) idèntica a les que va fer diverses vegades l'entrenador local; penal claríssim (per puntada de peu d'un defensa del Getafe a Araujo dins de l'àrea) no xiulat; i un munt de targetes grogues i vermelles que podria haver tret als local i que va guarda a la butxaca. Patètic, vergonyós i fastigós. El que té jugar a un país nacionalmadridista.

Pedalant per la Vall de Cardós.

 

Escaló

Des del dilluns estic passant uns dies a la Vall de Cardós, concretament a un càmping de Lladorre. Hi estic amb uns amics i passem el temps entre excursions, piscina, dominó, barbacoa i, per descomptat, la bicicleta.

Ja he pujat un parell de colls de la zona: la Pleta del Prat, i l'estació d'esquí d'Espot, i encara espero fer algun més fins diumenge.

Aquí tampoc ens escapem de la calor, però com a mínim es pot dormir. I el càmping és força familiar i tranquil. No es veu per la zona gaire turisme estranger, que acaba massificant-ho tot.

Tavascan al fons.

Refugi a la Pleta del Prat

Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu.

Cascada del Gerber.

Espot.

Espot.