El 17 de febrer del 1974 el Barça, liderat per l'holandès Johan Cruyff, va derrotar el Real Madrid a domicili per 0-5. Un resultat contundent que van immortalitzar La Trinca amb aquesta cançó mítica. Un autèntic himne que representava molt fidelment el sentiment de molts catalans davant l'humiliació a l'etern enemic i equip-estat de l'estat que ens oprimeix des de fa segles. Segur que aquell dia molts catalans van acabar amb la part interna del colze ben vermella.
Ahir al vespre em vaig assabentar de la trista notícia de la mort del Joan Casals, conegut entre els aficionats culers com l'"avi del Barça". Fill de Guardiola de Berguedà, on hi tenia un restaurant, va seguir el Barça en nombroses ocasions, i també a l'estadi, sempre amb la barretina i la bandera blaugrana, i la característica barba blanca, com va popularitzar el dibuixant Valentí Castanys a la revista Xut, on hi va apareixer per primer cop a l'octubre del 1924, aviat farà 100 anys.
L'artista sicilía Roy Paci i la banda Aretuska han vingut per Catalunya a un bon grapat de festivals a la primera i segona decada del segle XXI. L'any 2002 publicaven l'àlbum "Baciamo le mani" on s'incloïa aquesta cançó dedicada a l'illa de Sicília. Feien una barreja de música d'arrel siciliana amb ritmes com l'ska i el rock. La veritat, no sé què se'n deu haver fet d'ells.
Malauradament, tot el bo arriba a un final, i avui he de tornar a la feina. Tanmateix, m'emporto un gran record de Palerm, una ciutat molt interessant. Una mica bruta i caòtica, però plena de palaus, museus, escultures, vestigis d'antigues civilitzacions, platges, muntanyes, jardins, places, restaurants, comerços... Val molt la pena. Penso que repetiré.
Avui he visitat la localitat de Cefalú, a la costa nord de Sicília, a uns 50 km. a l'est de Palerm, en un agradable trajecte de menys de 50 minuts en tren, seguint la costa. Aquesta és una de les visites obligades si pares uns dies a Palerm. Una localitat d'uns 15.000 habitants que s'omple de turistes a l'estiu per les seves boniques platges, i un casc antic amb carrers estrets i empedrats amb molta història.
Acabo d'arribar a l'hotel de Palerm on passaré uns dies. He arribat unes 9 hores més tard del previst perquè l'avió no ha pogut aterrar a Palerm a causa del fort vent, i ha anat fins a Lamezia, al nord-est de Sicília però ja a la península.
Allà ens han vingut a recollir uns autocars que han fet la ruta fins a Palerm per carretera, havent de pujar a un ferri a Villa San Giovanni per arribar de nou a l'illa de Sicília, concretament a Messina, en poc més de mitja hora.
A l'aeroport mentre esperàvem els autocars (han trigat prop d'hora i mitja a arribar) se m'ha apropat un paio a l'aeroport dient el meu nom. Li he dit que sí, que em deia així, i m'ha entregat la meva cartera, que m'havia caigut de la butxaca mentre esperàvem notícies estirat a una de les cintes d'equipatges. M'ha dit que portava una estona buscant-me per donar-me-la. L'he obert i he comprovat que no hi faltava res. Mira, dintre de la desgràcia del viatge, un cop de sort i un problema menys.
A l'arribada a Messina un francès del nostre autocar (eren 4 en total per portar tot el passatge de l'avió) s'ha adonat quan ja arrencaven per sortir del ferri que s'havia deixat la bossa amb la documentació al bar del ferri. Al conductor de l'autocar per poc li dóna un atac. Li deia que no podia parar, que havia de sortir. Després d'uns instants de tensió, ha deixat baixar el francès i ha sortit del pàrquing del ferri per deixar entrar els vehicles que havien de fer el trajecte contrari, i hem pogut esperar el francès aparcats a pocs metres a la sortida del ferri. Quan ha tornat el pobre francès esbufegant, hem arrencat per seguir la ruta cap a Palerm. Però no s'han acabat les sorpreses...
A mig camí entre Messina i Palerm el nostre autocar ha patit un fort sotrac amb algun forat a la carretera i no ha pogut continuar per algun problema amb la suspensió. He estat de sort d'estar assegut a la filera del davant i he escoltat que demanaven 8 persones per anar amb un autocar que ens venia al darrera. M'he aixecat ràpidament i he baixat de l'autocar amb set persones més. He pujat a l'autocar que, efectivament, esperava al darrere del nostre i he agafat un seient lliure. No tots els que havíem baixat de l'autocar accidentat han tingut sort, ja que no hi havia pas 8 places lliures. Potser cinc o sis.
Ja no hi ha hagut més sorpreses pel que fa al viatge en autocar, però la darrera sorpresa ha estat a l'arribar a l'hotel, quan sortint del lavabo m'he topat amb el noi que havia trobat la meva cartera a l'aeroport de Lamezia, que també està allotjat al mateix hotel.
Versió catalana d'aquest clàssic egipci popularitzat pel cantant libanès Bob Azzam l'any 1960, interpretat aquí pel Carles Belda i la banda Badabadoc al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de la Vila de Gràcia de Barcelona, i emès pel programa Rodasons del Canal 33.
