El temassu del dimecres. O Jarbanzo Negro - "Can de palleiro".

 

Els O Jarbanzo Negro van ser una banda amb arrels gallegues (A Coruña), d'Alemanya i d'Holanda, que es van establir durant uns anys a Barcelona, al costat de la carpa de l'escola de circ Rogelio Rivel a Nou Barris, i que es van prodigar força a finals dels 90's i la primera dècada del segle XXI a escenaris d'arreu de Catalunya i l'estranger. La seva barreja de rock-ska i folc gallec era energia pura en directe. Una de les meves bandes favorites aleshores, que fins i tot els vaig convidar a tocar per als Minyons al 25è aniversari, l'any 2004, en un memorable concert al Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, juntament amb el Tonino Carotone, el Payo Malo i els Kayo Malayo. Brutal.

Dilluns festiu a l'escola? Toca Parada.

 

Sempre que hi ha festius escolars a Terrassa intento aprofitar la jornada fent coses que no puc fer habitualment entre setmana. Avui com que el matí no ha acompanyat gaire metereològicament parlant, m'he desdit de sortir amb bici i he optat per anar a esmorzar al mític bar Parada, un clàssic dels clàssics terrassencs. He arribat cap a les 10:00 del matí i ja ho tenien tot força ple, però m'han pogut col·locar en una taula en un racó del menjador. 

Sóc fill de barri obrer...

 

Els Inadaptats en un moment de la seva actuació.

Ahir al vespre el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària va organitzar el festival Alerta al Poble Espanyol de BCN amb cinc bandes de l'escena catalana de l'ska-punk (Les Testarudes, Rotten XIII, Crim, Dr. Calypso, i Inadaptats), de cara a omplir la caixa de resistència per fer front a les costes judicials de la repressió de l'estat espanyol contra activistes independentistes. Sis hores de festival que es van tancar a la 1:00 de la matinada amb tot el públic cantant els Segadors amb el darrer grup, Inadaptats, dalt de l'escenari, amb canalla (fills/es) inclosa.

Vaig anar amb un parell d'amics, el Jordi i el Nil, i vam arribar per als dos plats forts de la jornada, els Calypso i els Inadaptats, suficient per gaudir i no arribar trinxat a casa. Ambdues bandes no van decebre i van satisfer el nombrós (unes 3.500 persones?) públic que els havia anat a veure. Malgrat aquestes dues veteranes bandes tenen estils força diferents, molt del públic congregat, com jo mateix, hem estat fidels seguidors des dels inicis d'ambdues.     

Que Déu em guardi la memòria. 2a pujada en ma vida a la Torre del Palau.

  

Doncs resulta que avui, després de sis anys i mig del primer cop, he tornat a pujar a la Torre del Palau, l'edifici més antic de la ciutat de Terrassa (prop de 900 anys). Ha estat amb motiu de la visita guiada que ens ha fet una guia de l'ajuntament a un grupet d'alumnes nouvinguts de la meva escola, d'un parell d'hores de durada, i que hem iniciat a la Torre del Palau, hem seguit per l'Ajuntament i el Mercat de la Independència, i hem acabat a la casa museu Alegre de Sagrera.

Doncs resulta que he pujat a la torre convençut que era el primer cop que ho feia. I no fa ni set anys que vaig fer-ho amb un grup d'alumnes d'una altra escola on treballava. Podeu comprovar-ho en aquesta entrada. Sort del bloc que em fa de memòria externa... 

Panoràmica cap al nord de la ciutat, amb La Mola al fons.

El temassu del dimecres. Família Fracàs - "Treballar és de pobres".

 

Un tema molt divertit, canyero, i amb crítica social de la banda terrassenca punk-rock Família Fracàs (2020) publicat a les xarxes l'any passat. Malgrat només porten quatre anys en actiu, ja han publicat tres àlbums d'estudi. Els vaig veure fa poquet a la Fira de la cervesa artesana de Viladecavalls, i el seu directe és potent i de bona factura.

Primera víctima de les eleccions del 12M: Pere Aragonès plega.

 

El President Pere Aragonès ha estat la primera víctima de la històrica hòstia electoral d'ERC en les eleccions d'aquest passat diumenge, on va perdre 13 dels 33 escons que tenia. Plega tot i ser el President més jove de la història, tot just 41 anys, però no us penseu que el pobre tindrà problemes per sobreviure i tirar endavant, ja que marxa amb un sou de prop de 9.000 euros mensuals durant 4 anys, i un sou vitalici de 6.000 a partir del quart any.

Suposo que a can ERC van decidir que algú havia de donar la cara i havia de dimitir com a responsable principal del daltabaix electoral, i aquest ha estat el cap de turc del Pere Aragonès. Un home a l'ombra d'Oriol Junqueras i de la Marta Rovira, que encara tenen aspiracions elevades dins del partit. De fet, l'Oriol Junqueras ja s'ha postulat per ser qui lideri la nova etapa al partit. Com si no fos ell el principal responsable de tot el que ha passat a ERC els darrers 10 anys.

Junqueras té un odi exacerbat cap a Carles Puigdemont, i no pot suportar veure l'ascens electoral d'aquest i la caiguda del seu partit, i pensa que posant-se ell al capdavant potser pot fer girar la truita de la progressiva davallada en les darreres comptesses electorals del partit. Em sembla que va molt equivocat.

Cap de setmana de Fira Modernista.

 

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la XXIa Fira Modernista de Terrassa. Un esdeveniment que cada any que passa m'agrada menys i que omple el centre de Terrassa de terrassencs que normalment no baixen al centre, i de turistes d'altres contrades que normalment no visiten Terrassa. Un bon grapat de terrassencs se sumen a la festa disfressats d'època, la majoria de burgesos i no pas d'obrers pobres, i surten a mostrar els seus vestits. Com de costum en aquestes festes ens visiten desenes de venedors de tota mena de productes i la gent es torna boja per comprar una secallona de la Garrotxa o un formatge caríssim del Pirineu.

La veritat és que jo l'he gaudit ben poc per no dir gens. Sense pretendre-ho m'he topat amb la desfilada de vehicles antics a la Rambla, i anant a fer el vermut el dissabte doncs vaig creuar-me amb un bon grapat de gent disfressada per l'ocasió.