Una nova animalada del Kilian.

 

El corredor de muntanya català, Kilian Jornet, als 36 anys, acaba d'assolir una altra fita d'aquelles inabastables per a qualsevol persona humana normal i corrent. Enllaçar els 82 cims de més de 4.000 metres de la serralada dels Alps en tant sols 19 dies batent amb escreix el darrer millor registre establert pels corredors Franz Nicolini i Diego Govannini, l'any 2008, amb 60 dies.

Per a aconseguir-ho ha hagut de superar un desnivell acumulat de 75.344, escalant muntanyes icòniques com el Montblanc, el Matternhorn, o la Muntanya Rosa. Brutal.

Apurant les darreres hores de vacances.

 

Platja de Creixell.

Des del passat divendres he estat a Creixell apurant els darrers dies de vacances d'estiu. He tingut temps per relaxar-me, llegir, nedar, visitar algunes ciutats en plena festa major, i gaudir de la família.  

5d8 dels Xiquets de Tarragona a la diada castellera de Santa Rosalia, a Torredembarra.

Segur que la coneixeu aquesta gran actriu catalana que es va posar al nostre costat a veure els castells.

Pilar de 5 per sota dels Falcons de Vilafranca a la diada de Sant Ramon.

Impressionant escala d'onze dels falconers. No la feien des del 2018.

Teca i lectura.

Més teca. Tripa del bar Ca l'Ovidi de Terrassa.

Nou format de Champions.

 

Aquesta tarda s'ha fer el sorteig de la fase de grups de la Champions League. Una fase de grups que varia el format i passa a ser en forma de lligueta amb 8 partits (abans eren 6) contra 8 equips diferents (abans eren 3), això sí, sense doble enfrontament (anada i tornada) amb cada rival. Els primers de cada grup un cop acabada la lligueta passaran directament als 8ns de final, i els segons i tercers jugaran una ronda prèvia per derimir qui passa també als 8ns amb els 8 primers equips ja classificats. A partir d'aleshores, i fins la final ja es jugarà en mode eliminatòria.

Al Barça li ha quedat una lligueta prou accessible, sobretot tenint en compte que el rival de més entitat, el Bayern de Munich, jugarà de visitant a Barcelona. Els enfrontaments més complicats seran, probablement, a casa del Borussia Dortmund (finalista de la Champions l'any passat), el Benfica portuguès, i el Mónaco francès.

En tot cas, sembla que enguany la cosa va bé. Tres victòries de tres partits a la lliga, i bones sensacions pel que fa al joc i al to físic. No sé si es tracta d'una qüestió psicològica per l'efecte de l'estrena del nou tècnic, Hansi Flic, que faci que els jugadors estiguin extra motivats, o si realment aquest tècnic ha trobat la tecla del bon joc i la competitivitat. De moment hem vist que ha aconseguit que jugadors que semblaven defenestrats (Pedri, Rapinha, Lewandovsky, Íñigo Martínez, etc.) tornin a mostrar la millor versió.

Que duri. Visca el Barça!

El temassu del dimecres. Oasis - "Don't Look Back In Anger"

 

Ahir el grup anglès Oasis va anunciar el retorn, després de prop de 15 anys d'inactivitat, amb una mini gira per les illes britàniques i Irlanda. Creada a Manchester l'any 1991 van encapçalar el que es va anomenar el Britpop, al costat de bandes com Blur, Pulp, Suede, Radiohead...

Els Oasis tenen la curiositat de comptar amb els dos germans Gallager a la formació (Liam, cantant, i Noel, guitarra i veu), que tenien la fama de no tenir gaire bona relació, i que per aquest motiu van dissoldre la banda el 2009.

Personalment, mai he estat seguidor dels Oasis ni de la moguda Britpop, però ha estat inevitable no escoltar les seves cançons en mil i una festes o locals amb música. De fet, per aquest motiu, diria que només conec tres cançons d'aquesta banda, suposo que les més populars i que més acostumen a punxar-se. Una d'aquestes és aquest "Don't Look Back In Anger", inclosa a l'àlbum "(What's the story) Morning glory?" de l'any 1995.

De càmping per la Vall del Lord.

 

Des del dimecres he estat passant uns dies de relax, lectura, bicicleta, sèrie, menjar, beure, hamaca, etc., al càmping Aigua d'Ora de Llinars, a la comarca del Berguedà però a la frontera amb el Solsonès. A mig camí entre Berga i Sant Llorenç de Morunys. Un lloc relativament proper a Terrassa, amb grans paisatges, molt verd, rutes per anar amb bici o a peu, i ben fresquet pels vespres, cosa que s'agraeix especialment quan dorms a una furgoneta.

Al llarg d'aquests dies he fet tres sortidetes en la bici de carretera: al santuari de Santa Maria de Puig-Aguilar, a l'església de Montcalb a Guixers, i a Capolat. Sortides no molt llargues però amb rampes importants. Just per fer una mica d'exercici, gaudir dels paisatges i els llocs, i no passar massa calor. També vaig fer alguna excursioneta amb la furgo fins a Sant Llorenç de Morunys, i al mirador de la Creu del Codó des d'on es té una magnífica panoràmica de la Vall del Lord, la Vall d'Ora o del pantà de la Llosa del Cavall (de l'escassa aigua que queda).

He pogut xerrar amb gent de la zona que m'han explicat moltes coses interessants que no coneixia. Com per exemple que el pantà de la Llosa del Cavall ha quedat reduït a una mínima expressió no tan sols per la sequera, si no principalment perquè des de fa un parell o tres d'anys desvien l'aigua cap a Igualada, i ja mai ha recuperat el cabdal que havia tingut. Em vaig endur una desil·lusió terrible al travessar el pont que et porta a Sant Llorenç de Morunys venint de Berga al veure que ja no hi havia aigua a sota!!

L'experiència d'anar amb la furgo a un càmping ja l'havia experimentat fa un parell d'anys a la Garrotxa, a Mas Patxet, i vaig quedar-ne molt satisfet. Aquest cop diria que ha tingut coses millors i altres no tant. La zona on tenia la furgo era més maca, amb gespa i bones ombres. En canvi el bar, la piscina i els serveis eren una mica més lluny d'on era. I al bar d'enguany no feien els menús que feien a Mas Patxet, però tenien obert del matí fins al vespre. Vaja, que em sembla que repetiré a l'Aigua d'Ora.

Ermita de Sant Esteve de Sisquer.

Església de Montcalb.

Montcalb.

Vista del Pedraforca.

Paisatge amb vaques a Llinars.

Cascada de Llinars amb l'aigua ben marró per les pluges.

Panoràmica des del Mirador de la Creu del Codó.

També des del mirador.

Sant Martí de Capolat.

Cingleres a la Serra de Queralt(?).

L'APP definitiva: "Esmorzapp".

 

Ahir s'anunciava a les xarxes l'estrena d'una nova APP catalana, d'aquelles que gairebé es podria qualificar d'"estructura d'estat", l'Esmozapp. Una aplicació per als amants de la bona cuina i dels esmorzars contundents dels Països Catalans. Una eina que fins avui només existia en format mapa/web i que ara tothom es podrà descarregar al mòbil per saber on anar a fer un bon esmorzar en qualsevol indret dels Països Catalans. A més és una aplicació col·laborativa on els usuaris poden aconsellar nous bars/restaurants on s'ofereixin esmorzars de forquilla. Jo ja me l'he descarregat!

Il·lumineu la catalana terra.

 

Dissabte vaig tornar a pujar en bici al Monestir de Montserrat després d'un temps sense pujar-hi. La darrera pujada enregistrada en aquest bloc és del maig del 2021, però no descarto haver pujat algun altre cop entremig. Potser agafant el tren de tornada a Castellbell i el Vilar per no fer tants quilòmetres... Aquesta vegada vaig començar la ruta a la casa de colònies de Viladoms a Vacarisses, on havia quedat amb el Sergi, un amic que s'hi allotjava amb la família.

Vam quedar d'hora, a les 8:00 per no agafar les hores de més calor, i vam pujar per Sant Cristòfol. Abans de les 9:30 ja érem als peus del Monestir. Quatre fotos, uns ganyips, i cap avall per la carretera cap a Monistrol de Montserrat. I d'aquí a Viladoms en un tres i no res. Gran jornada i sempre especial ser als peus de l'emblemàtic monestir.