Ahir el grup anglès Oasis va anunciar el retorn, després de prop de 15 anys d'inactivitat, amb una mini gira per les illes britàniques i Irlanda. Creada a Manchester l'any 1991 van encapçalar el que es va anomenar el Britpop, al costat de bandes com Blur, Pulp, Suede, Radiohead...
Els Oasis tenen la curiositat de comptar amb els dos germans Gallager a la formació (Liam, cantant, i Noel, guitarra i veu), que tenien la fama de no tenir gaire bona relació, i que per aquest motiu van dissoldre la banda el 2009.
Personalment, mai he estat seguidor dels Oasis ni de la moguda Britpop, però ha estat inevitable no escoltar les seves cançons en mil i una festes o locals amb música. De fet, per aquest motiu, diria que només conec tres cançons d'aquesta banda, suposo que les més populars i que més acostumen a punxar-se. Una d'aquestes és aquest "Don't Look Back In Anger", inclosa a l'àlbum "(What's the story) Morning glory?" de l'any 1995.
Aquesta sí em sona haver-la escoltat.
ResponEliminaBona tarda, Risto.
Les han punxat tant per les ràdios i a les festes que és inevitable recordar-les.
EliminaEm passa com a tu, o encara menys: només conec dues cançons dels Oasis. Almenys tenen la decència de no amagar que són seguidors dels Beatles perquè quan s'escolta "Wonderwall" sembla talment com si escoltessis en John Lennon a l'època d'Strawberry Fields Forever. Fins i tot els arranjaments musicals.
ResponEliminaDe fet suposo que devien fer una barreja dels sons del vell pop britànic amb noves sonoritats més rockanroleres i "alternatives" per anomenar-lo Britpop.
Elimina