Envejo les persones que tenen memòria fotogràfica per als rostres i que són capaços de recordar una cara durant molt de temps. Fins i tot si aquell rostre ha patit una transformació notable.
No està entre els meus atributs personals el de bon fisonomista i pateixo cada vegada que se m'apropa algú que em reconeix a saludar-me. Darrerament em passa força sovint amb gent que he conegut alguna vegada en la meva vida, encara que hagi estat fugaçment, i que em saluden i em donen conversa. Excompanys de professió, excompanys d'estudis (EGB, BUB i COU, Universitat, EOI, formacions diverses...), gent del club, dels castells, de la nit, del centre, etc., etc.
Tinc la teoria que molta gent em recorda i reconeix per la meva cara singular: ulleres, patilles... i a mi se me'n van de la memòria si no he tingut una relació una mica llarga i si fa ja molt anys que no hem coincidit.
Darrerament no em tallo i si tinc l'oportunitat demano a la persona que em saluda que qui és, i de què el/la conec. Així que si em llegiu, em coneixeu, i veieu que no saludo, no dubteu a fer-m'ho saber i recordar-me qui sou.
