Els torinesos Persiana Jones van ser una banda d'ska-punk creada l'any 1988. Van fer alguns concerts arreu dels PPCC i recordo haver-los vist algunes ocasions. El que no sabia és que fossin tan veterans i de Torí. De fet me n'he assabentat avui a una cafeteria torinesa parlant amb uns locals, un dels quals parlava castellà perquè havia viscut 18 anys a Tenerife.
Aquesta tarda havia d'agafar el vol de tornada de Torí, on hi sóc des del passat divendres passant el pont de Tot Sants, però la Dana, que ha afectat el litoral català i especialment la comarca del Baix Llobregat on hi ha l'aeroport, m'ho ha impedit.
El més graciós del cas és que la companyia aèria, Vueling, em volia fer tornar aquest divendres!! I ja em veus a mi començant a moure'm per trobar una forma de tornar abans. He intentat posar-me en contacte amb la companyia asseguradora del BBVA que pago fa temps però després de dues hores en espera al telèfon han penjat perquè era el final de la seva jornada (14:00).
Així que m'he espavilat sol i he comprat un nou vol amb Ryanair per dimecres, i he hagut de trobar allotjament per un parell de nits més. Què hi farem. A les penes punyalades... El més important és tornar, i a la feina no els putejo massa aquest parell de dies.
Bé, en una nova entrada ja us explico com ha anat per la capital del Piemont.
Us deixo, això sí, algunes fotos.
 |
| Palazzo Madama. |
 |
| Via Po. |
 |
| Vista panoràmica des de dalt de la Mole. |
 |
| Catedral de Sant Giovanni Battista. |
 |
| Bust al museu reial. |
 |
| Saló al Museu Reial. |
 |
| Sala d'armes al Museu Reial. |
 |
| La Mole, O museu del cinema. |
Aquests dies estem veient imatges esgarrifoses de la zona de València on han patit amb més virulència el fenomen de la dana, o gota freda, que ha dut pluges intenses que han desbordat rius i rieres, i anegat cases, carrers, i carreteres, arrossegant tot el que es trobaven pel davant, inclòs persones. Es parla de vàries desenes de víctimes mortals i un bon grapat de desapareguts, a banda dels vehicles, mobiliari, cases i locals que han patit greus desperfectes.
Potser que després d'aquesta tragèdia alguns dels negacionistes del canvi climàtic canviïn el xip i se n'adonin que les nostres accions tenen conseqüències en la meteorologia i la climatologia.
Si els culers pensàvem que amb la humiliació infringida al Real Madrid el passat dissabte al seu estadi ja havíem gaudit prou per uns dies, avui ens hem endut una nova alegria quan ens hem assabentat que la pilota d'or no era, com tots ja havíem donat per descomptat després de llegir els llavis de Vinicius dient-li al blaugrana Gavi durant una enganxada entre ambdós durant el partit de dissabte "tu ganas 0-4 però yo el lunes voy a recoger el balón de oro". Un comentari de sobrat fastigós, que és el que és aquest maleducat i imbècil.
El club blanc ha actuat com un nen petit a qui treuen un caramel i ha decidit no assistir en bloc a la gala ni recollir cap premi. Una actitud infantil, de mal perdedors, i de manca absoluta de valors esportius. Vaja, el que ve a ser el Madrid! Foteu-vos!
Bany de joc i de gols del Barça ahir al Bernabéu (0-4) en el partit de la 11a jornada de lliga, que deixa els culers amb sis punts d'avantatge respecte els blancs a la classificació (7 amb el goal-average), i el que és més important, amb la sensació que aquest nou Barça de Hansi Flik no té rival, i no té límit. La ratxa culer comença a ser d'escàndol, sumant gols de 4 en 4, o 5 en 5, contra rivals fins fa res temuts.
Hansi Flik ha aconseguit en poc més de tres mesos que el joc de l'equip faci una volta com un mitjó i ha recuperat el millor nivell d'uns quants jugadors que la passada temporada van oferir unes pobres prestacions. A aquest fet cal afegir l'aposta del tècnic alemany per la gent jove de la casa, que està demostrant partit rere partit que es pot confiar en la pedrera blaugrana i que tenim a la masia una mina d'or de grans jugadors al club.
No sé quant temps durarà aquesta ratxa de bon joc i golejades, i si servirà per acabar guanyant títols a final de temporada, però el que estem gaudint i el que estem vibrant ja no ens ho treu ningú. Que duri!
Des de dimecres he estat de colònies amb els alumnes de 3r i 4t de la meva escola. Hem tingut molta sort perquè no ens ha plogut cap dia i hem tingut temperatures ben suaus. Pels matins ens hem despertat envoltats de boira, fenomen força habitual a la plana de Vic, però a mig matí la boira ja havia escampat i hem tingut bones estones de sol. Així que els alumnes han pogut realitzar totes les activitats i jocs programats, com una caminada fins a l'ermita de Sant Roc, des d'on vam poder contemplar una bonica panoràmica de la plana, amb el Montseny cap al sud-est, i les Guilleries més cap al nord-est.
Des que sóc en l'actual escola, les colònies les hem fet sempre a l'octubre, que encara acostuma a fer una temperatura agradable sense les calorades del maig-juny, i ajuda a cohesionar els grups de cara a la resta del curs. I si cal, per cohesionar els alumnes nouvinguts o fins i tot els nous mestres, o mestres que els alumnes no coneixien gaire tot i ser a l'escola.
Personalment m'ho passo genial a les colònies, malgrat conèixer l'enorme responsabilitat que suposen. Enguany, tot i no ser tutor, he hagut de "pringar" per les nits atenent alguns alumnes que els costava dormir, ja fos per enyorança o per por. He arribat ben cansat a Terrassa, però amb un munt d'experiències molt boniques i uns quants lligams emocionals enfortits.
