Demà al vespre, si no hi ha contratemps, seré dins d'aquest pavelló on tot aficionat al bàsquet voldria ser-hi algun cop a la vida. Ja us explicaré.
Demà al vespre, si no hi ha contratemps, seré dins d'aquest pavelló on tot aficionat al bàsquet voldria ser-hi algun cop a la vida. Ja us explicaré.
Una de les nadales més populars i bòniques que mai s'hagin escrit i musicat és aquest "Fairytale of New York" de l'irlandès Shane MacGowan (cantant de The Pogues mort fa poc més d'un any i que casualment va néixer un dia de Nadal del 1957), inclosa al seu tercer àlbum d'estudi "If I Should Fall from Grace with God", de l'any 1988.
Bones Festes i Bon Any Nou!
Avui a Cerdanyola he fet la primera calçotada de la temporada, que molt probablement serà la darrera de l'any, amb calçots km 0, o més aviat m 0 ja que els hem arrencat directament de l'hort on hem fet la calçotada.
Ha estat un cap de setmana intens en àpats fora de casa, ja que des de divendres només he menjat a casa l'esmorzar del dissabte i uns plats que vam demanar del xinès ahir per sopar. Bé, i segurament quan acabi d'escriure aquest article em fotre un iogurt per sopar, perquè estic ben tip.
I encara han d'arribar els àpats forts de les festes...
![]() |
| Record de l'Ester Parera. |
Ahir va ser el darrer dia d'escola abans de les vacances de Nadal. Un dia molt especial i carregat d'emocions intenses. Amb els alumnes de 3r a 6è vam anar al Social a fer les ja tradicionals partides de Quinto, on un any més em van deixar fer de lloro en un parell de partides. Al migdia vam anar amb els companys del claustre a dinar plegats al Tapiñas, que era ple de gom a gom amb mestres d'altres centres, i en acabat una copa als Amics de les Arts. Trobaré a faltar la canalla, però també sé que m'esperen moltes coses interessants aquests dies de festa. Bones festes a tots/es!!
Avui hem celebrat el concert de Nadal de l'escola a l'auditori de la Factoria Cultural (antic Centre Cultural) que s'ha omplert de familiars per veure cantar els fills/es des d'I3 fins a 6è. Els alumnes més grans han estat els encarregats de presentar l'acte, a banda de cantar, i també uns quants han fet d'actors interpretant diàlegs del Petit Príncep.
Als mestres ens ha tocat intervenir al final de l'espectacle en la cançó de "Serem petits prínceps", i enguany ho hem fet en rigorós playback donada la dificultat del text i de la melodia. D'altra manera podria haver estat un autèntic desastre amb l'escàs temps que tenim per assajar i per memoritzar la lletra.
Jo, que m'agrada força cantar, vaig gaudir molt gravant la veu amb un equip de gravació força professional que ens ha arribat a l'escola enguany gràcies als fons europeus. Com podeu comprovar per la foto, m'ho vaig prendre molt seriosament i vaig "donar la nota". (Bé, de fet, a la foto estava imitant els cantants de la mítica cançó dels 80's "We are the world" ;-) )
La setmana passada publicava una entrada amb un tema d'una mítica banda punk-rock anglesa, els Cockney Rejects, i avui us presento a una altra banda punk-rock anglesa, més mítica si cap, els Cock Sparrer, en actiu des de l'any 1972! Poca broma. I aquesta banda continua amb els cinc components originals!!
Originaris de l'East End londinenc també, i seguidors del West Ham com els Cokney Rejects, els Cock Sparrer van tocar el passat dissabte a la sala Paral·lel 62 de BCN, juntament amb els tarragonins Crim, i els també anglesos Crown Court.
He de reconèixer que quan vaig veure aparèixer a l'escenari els cinc components, tots vorejant la setantena, vaig al·lucinar i em vaig dir a mi mateix que on anaven aquell grup d'avis. Però la veritat és que em va sorprendre l'energia que encara els quedava i la connexió amb el públic, que va omplir a vessar la sala i no va parar de fer "pogos" a tocar de l'escenari.
El tema que us comparteixo, grava en directe el 2023 a alguna sala anglesa, és original de l'any 1994 i s'incloïa a l'àlbum "Guilty as charged".
El multisales Cinesa de la zona de lleure Parc Vallès ha anunciat que ha incorporat una nova oferta de llits a un parell de sales per poder veure la pel·lícula encara més còmodament. Els llits que estan situats a la primera fila de la sala tenen capacitat per fins a tres persones i tindran un cost extra a l'habitual d'una butaca (ja de per sí força car).
Fa molt temps que no vaig a veure cinema a aquest multisales. Primerament pel preu, en segon lloc perquè no acostumen a programar pel·lícules que m'interessin, i en darrer lloc perquè és als afores de la ciutat i cal agafar moto o cotxe per desplaçar-t'hi.
En tot cas, no em sembla mala idea aquesta de poder veure la pel·lícula com ho faries al sofà de casa amb les cames a la tauleta. Malauradament, segur que aquesta "pijada" la cobraran cara. Potser que en comptes d'oferir aquest tipus de "pijades", baixin el preu de les entrades i aconseguiran que més gent s'apropi a les sales de cinema.