30 anys sense l'Eugenio.

 

Com passa el temps. Ja fa 30 anys que va morir l'Eugenio. Tanmateix, encara riem, i faig riure, amb els seus acudits.

Ens visita una campiona: Berta Abellán.

 

Avui, amb motiu del dia de la dona treballadora, ens ha visitat una esportista d'elit terrassenca, la Berta Abellán, sots-campiona del món en sis ocasions, campiona d'Espanya en cinc, i una bellíssima persona, propera i simpàtica.

Els alumnes de primària, de primer a sisè, han pogut preguntar i escoltar les explicacions de la Berta, que ha acabat fent una petita exhibició al pati de l'escola, després d'uns minuts de tensió per uns petits problemes a l'hora d'arrencar la moto. Quan finalment ho ha aconseguit els alumnes que esperaven en candeletes, ho han celebrat amb aplaudiments i cridòria.

Com a part del xou de la Berta ha demanat un voluntari per estirar-se al terra i fer unes quantes virgueries passant per sobre. Saltant, aixecant la roda davantera o la del darrera... I per si us pregunteu qui ha estat el valent que ha sortit de voluntari, doncs ja us ho podeu imaginar... aquí el voluntari oficial!

En acabada l'exhibició ens hem fet una foto tots plegats amb la Berta i ha hagut de quedar-se uns minuts més pel pati signant autògrafs i fent-se fotos. 

El maltracte diari als catalans.

 

De petit recordo que jugàvem a canviar el significat de les sigles de diferents empreses. Una de les que encara recordo i que manté ben viu el significat que li donàvem és RENFE: "Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados". 

Des de fa molts anys milers (milions) de catalans (treballadors, estudiants, i usuaris de tota mena) pateixen els retards, les avaries, els sabotatges, la manca d'informació, les deficients infraestructures i combois, etc., d'aquesta empresa estatal. Les escenes de caos amb centenars de persones esperant un tren, o aturats dalt d'un tren, o dalt d'un tren incendiat, es repeteixen cada dos per tres sense que l'estat espanyol ho solucioni. Evidentment, la solució passa per una inversió milionària, però sembla ser que l'estat prefereix invertir en altres infraestructures fora de Catalunya, i condemna els catalans a viure amb l'angoixa del transport públic eternament.

Acabarà algun dia aquest maltracte? Em sembla que mentre Catalunya sigui una colònia espanyola ho tenim magre.

El temassu del dimecres. Dyango - "La mare".

 

Avui en Josep Gómez Romero "Dyango" fa 85 anys. El barceloní és un dels cantants catalans més populars i reconeguts de la història, amb desenes de premis internacionals, discos d'or i platí, i reconeixements de tota mena. Va començar cantant als 9 anys en festes majors, i després de passar pel conservatori va forjar la seva carrera com a cantant solista de música intimista i romàntica fins i tot.

El juny del 2013 Dyango va anunciar la seva participació al Concert per la Llibertat, cosa que va indignar molts espanyols que no els va agradar que Dyango fos català i independentista. Un dels nostres!

De Carnaval a Solsona.

Del dissabte al dilluns em vaig instal·lar amb la furgoneta a Solsona per viure el carnaval d'aquesta ciutat al cor de Catalunya. Un dels carnavals més populars i singulars del nostre país que es viu intensament entre tots els solsonins que es vesteixen aquests dies amb les bates de les seves comparses, i que omplen tots els actes de la setmana de carnaval. Destaquen les figures dels gegants bojos que ballen fent girs i piquen amb els seus llargs braços els despistats que no s'ajupen o que s'apropen massa, i el ruc que pengen a prop de l'ajuntament i que pixa.

Malauradament, el dissabte van haver-se de suspendre la gran majoria dels actes previstos, així que hauré de tornar un altre any per veure i viure els actes del divendres i dissabte. Diumenge vaig poder viure, força comprimit val a dir, l'entrada a la Plaça Major i dels balls de les diferents figures de la festa, així com l'inacabable sermó.

Una festa molt potent i molt nostrada que us recomano cent per cent. Fins i tot hi vaig trobar al fotoperiodista Jordi Borràs, amb qui també vaig coincidir fa un parell d'anys a la festa de l'ós de Prats de Molló. I segur que devia fer tantes o més fotos que jo! Quin espectacle! 

Es jubila el Cristobal Castro, fotoperiodista referent de Terrassa.

 

Foto: El Món Terrassa.

M'assabento a través del diari digital "El Món Terrassa" que el fotoperiodista local d'origen cordovès Cristóbal Castro es jubila després de prop de 50 anys de trajectòria, la majoria d'aquests en mitjans terrassencs.

El Cristóbal deu ser una de les persones que més fotografies amb la meva cara deu tenir després de mi, la meva mare, i algun amic. El recordo des de ben petit a l'escola Agustí Bartra quan començàvem el curs, o quan es celebrava alguna festa destacada. Seguint les diades castelleres, a les manifestacions, per Festa Major a tot arreu...

Tanmateix, el Cristóbal serà sempre recordat gràcies al Capgròs que li van dedicar l'any 1985. Un dels primers dels "Capgròs de l'any". 

Una setmana de carnaval molt intensa a l'escola.

 

Avui amb la rua de carnaval per carrers del barri de l'escola propers hem tancat una intensa setmana de carnaval, que alhora ha estat la setmana cultural, amb tallers (cosmètica, ioga, alimentació, relaxació i massatges), elaboració de disfresses, concursos d'entrepans gegants, de truites, assajos, entregues de premis, etc., etc.

Un any més a mi m'ha tocat encarregar-me de portar el Carnestoltes cada cop que apareixia, rua inclosa. La majoria dels alumnes ja saben que sempre el porto jo, i em criden pel nom en quan apareix el Carnestoltes. Jo mai els parlo i un cop acabada la feian i em pregunten, els dic que no he vist res, que jo era al lavabo.

Aquest vespre toca descansar perquè la setmana ha estat exigent i es nota físicament, però demà espero estar recuperat per anar a gaudir d'un Carnaval amb solera. Ja us explicaré.