País Valencià, país germà.

 

Agres.

Aquest pont de l'1 de maig he baixat a terres valencianes per conèixer la festa de Moros i Crisitians d'Alcoi, i aprofitant el viatge he visitat alguns pobles propers a la capital de l'Alcoià. Pobles com Agres, Bocairent, Onil, Cocentaina, o Xàtiva. Visites llampec ja que eren pocs dies i l'objectiu principal era la festa alcoiana. Han quedat moltes ganes de tornar a visitar el País Valencià. Però amb més dies i amb més calma.

Museu de les nines d'Onil.

 

 

Moros i Cristians d'Onil.

 

Marxa de bandes el primer dia de festes a Alcoi.

Alcoi.

 

Cocentaina.

Cocentaina.

Xàtiva.

Xàtiva.

Vista del castell de Xàtiva.

Moros i Cristians d'Alcoi.

 

Aquest pont de l'1 de maig l'he passat a terres valencianes. Principalment l'objectiu del viatge era veure la festa de Moros i Cristians d'Alcoi, una festa declarada d'Interès Turístic Internacional l'any 1980, i que commemora la batalla de les tropes del cabdil Al-Azraq amb les del rei Jaume I per retenir la ciutat d'Alcoi. Alguns documents daten aquella batalla el 23 d'abril (1276), dia del patró Sant Jordi, tot i que altres documents diuen que s'hauria produït un 5 de maig.

 

En tot cas, d'aquella batalla es continuen fent commemoracions, segons antics documents que ho citen, des de mitjans-finals del segle XVII. I a dia d'avui la festa està més que arrelada amb milers d'alcoians participant de les filaes (les agrupacions que desfilen a les entrades), de les bandes musicals, arquebussers...

 

Vaig comprar "cadireta", quatre dies abans de baixar cap a Alcoi, a Plaça Espanya per al dia de les entrades (la dels cristians pel matí, la dels moros per la tarda). I la vaig encertar de ple, perquè va estar en un sector amb ombreta tot el matí, i amb l'ombreta d'un arbre solitari per la tarda. I en una posició privilegiada per veure entrar a la plaça totes les filaes i els personatges emblemàtics de les entrades.

 

Cada entrada triga al voltant de 4/5 hores per fer tot el recorregut, i segons ens van dir, si no arriben a mig camí (Plaça Espanya) en un horari establert, penalitzen als capitans de les tropes amb una multa econòmica. 

Una festa popular que no us podeu perdre. D'aquelles que cal veure ni que sigui una vegada a la vida!

 

Sant Jordiet entrant a cavall.

Primera dona alfereç de la història dels Moros i Cristians d'Alcoi.

Crònica de 10 hores d'apagada.

 

Ahir es va viure una situació d'aquelles excepcionals i inesperades arrel d'una apagada de llum general a l'estat espanyol, Portugal, i part d'Itàlia. Encara avui no han pogut determinar exactament quina/es va/n ser les causes de l'apagada, tot i que a través de diferents mitjans van sortir hipòtesis de tota mena: ciberatac, fenòmens atmosfèrics estranys, submarí rus a prop de la costa...

A mi l'apagada em va agafar a la feina, just quan els alumnes acabaven les classes al migdia. Vaig tenir uns instants de cobertura mòbil per poder contactar amb els pares i saber que també estaven sense llum, i un company d'un altre centre em va confirmar que estaven igual però ningú sabia la causa.

Així que vam fer el claustre amb normalitat, vaig anar a dinar a casa (per sort tinc cuina de gas) i vaig tornar a l'escola a la tarda. Pel vespre, a les 18:00 havia quedat amb un vell amic per fer una cervesa i xerrar, i tot i que no vam poder confirmar la cita, ens vam trobar a l'hora establerta com s'havia fet tota la vida. 

Quan començava a posar-se el sol vaig tornar cap a casa i vaig presenciar com tornava la llum a la Rambla de Terrassa. Tanmateix, a casa no va passar fins passades les 22:30. Vaig viure uns instants màgics de foscor, amb espelmes i sopant com havia fet en més d'una ocasió de petit, quan aquestes apagades eren més freqüents.

Campions de copa! I van 32!!

 

Sembla que ha tornat el millor Barça. Ahir en un partit èpic on va haver de sobreposar-se a un bon grapat d'errades arbitrals, va imposar-se a l'etern rival, el R. Madrid, en una final agònica a l'estadi de la Cartuja de Sevilla (3-2). 

Segon títol de l'any dels de Hansi Flik després de la supercopa guanyada a Jeddah al mes de gener. Ahir els culers van saber patir i sobreposar-se a la remuntada blanca (1-2 fins al minut 83), amb un golàs de Ferran a passada increïble de Lamine Yamal, i un gol èpic final del francès Kounde després d'una recuperació de pilota a camp contrari i un xutàs que va fer inútil l'estirada de Courtois.

I això no s'acaba aquí. Queden títols per guanyar (lliga i champions) i amb aquest nivell de joc i aquest esperit competitiu tot és possible. Endavant Barça!

Visca el Barça i visca Catalunya!!

El temassu del dimecres. Antònia Font - "Alegria":

 

Aquesta passada setmana he estat girant per l'illa de Mallorca amb uns amics amb les furgonetes i les bicicletes. Un viatge ple d'experiències, llocs increïbles, xerrades amb autòctons, rutes en bici, banys a piscines municipals molt boniques, festes, menjars i begudes autòctones, i un munt de coses més que necessitaria molta paciència per explicar. 

De moment us deixo un dels temes més populars d'una de les bandes mallorquines més conegudes i aclamades als Països Catalans i part de l'estranger, els Antònia Font, que ho va deixar durant uns anys i que sembla que s'han tornat a ajuntar per anar fent alguns concerts.

Penjaré fotos d'alguns dels indrets visitats i de les activitats que he dut a terme al llarg de les vacances per l'illa en articles de dies passats com un quadern de bitàcola.

Mor el Papa Francesc.

 

Sóc un ateu convençut i sóc dels que pensa que un món sense religions seria molt millor. Penso que l'home ha creat a/als Déu/s, i no pas que cap Déu hagi creat l'home. També sóc dels que pensa que l'església catòlica és una institució corrupta que predica un evangeli que no compleix, i que si Jesucrist veiés en què s'ha convertit el moviment que un dia va liderar, l'abandonaria immediatament.

Tanmateix, coneixent com d'influent és l'església catòlica en la geopolítica mundial, i en l'evolució dels valors socials, em sap greu que el seu líder, el Papa Francesc, hagi mort avui dia de Pasqua als 88 anys. I em sap greu perquè estic força convençut que el seu substitut només pot empitjorar el llegat del Papa Francesc. Un Papa de tarannà progressista que ha intentat canviar coses dins de l'església per fer-la més propera als valors socials del segle XXI.

I em temo que la nova onada de líders d'ultradreta arreu del planeta pot portar en paral·lel una renovació cap a aquesta ideologia al Vaticà. Ho sabrem aviat.

20-04-25: Estellencs, Banyalbúfar, Esporles.

 

1r Festival Sound Jordi a Esporles.

Esporles.

Esporles.

Vista en la ruta entre Banyalbúfar i Esporles.

Banyalbúfar.

Estellencs.

A Estellencs aparquen com volen, d'acord?

Estellencs.

Estellencs.

Estellencs.

Estellencs.