Marc Casadó, un dels nostres!

 

Aquest passat dilluns es va gravar el capítol 375 del podcast humorístic-esportiu més popular de Catalunya, La Sotana. I ho va fer amb un convidat d'excepció. I quan dic d'excepció vull dir d'autèntica excepció, ja que és del tot excepcional que jugadors del primer equip del FC Barcelona es deixin entrevistar pels 4 integrants del programa. De fet, en tots aquests anys de programa (han passat i els han fet fora de diverses emissores i actualment s'autofinancen a través de milers de mecenes) l'únic que ho havia fet havia estat Gerard Piqué, però un cop ja havia anunciat la seva retirada.

I estic convençut que si Marc Casadó va acceptar la proposta de participar al podcast, malgrat les més que probables reticències del club i del seu entorn professional, va ser perquè coneixia el programa i als seus presentadors, i perquè li agrada. De fet va anar acompanyat d'un grupet de col·legues que s'ho van passar d'allò més bé fent de claca darrere del crac culer.

Podeu escoltar i veure el programa sencer en aquest enllaç: 

 

El temassu del dimecres. La Troba de Kung-Fu - "Calor, calor".

 

Calor, calor, quina calor que fa! Ens haurem de despullar! Ja ho avançaven el Joan Garriga i companyia que arribaria la calor. I déu n'hi do com ha arribat de cop. Sort que el curs ja s'acaba perquè la canalla no ho porta gens bé això de les temperatures elevades. Estan cansats de tantes classes i més irritables, i tenen més conflictes. Necessiten vacances ja!

Dissabtes de maig, dissabtes de gaudi.

 

El mes de maig acostuma a ser un mes ideal per a la pràctica esportiva d'exterior. Acostuma a fer sol i una temperatura encara no massa elevada. Els matins i els vespres encara són frescos i els camps estan florits, verds, i esplendorosos.

És per aquest motiu que al mes de maig intento aprofitar-ho per sortir amb la bici algun matí del cap de setmana i de tornada parar a esmorzar a una braseria de referència que no anomenaré perquè no s'ompli massa. ;-)

Petits grans plaers de la vida.

 

Doncs ja tinc plaça definitiva.

 

Ahir es va fer pública la resolució definitiva del Concurs de Trasllats docent i he rebut la meva primera destinació definitiva. Ara ja sé que tinc la meva plaça de mestre d'educació física garantida a Terrassa, a un centre on ja hi vaig ser fa set anys i del qual guardo molt bon record. Això no vol dir que el curs vinent ja m'incorpori, ja que això depèn en gran mesura de les possibilitats de romandre a l'escola on treballo en l'actualitat on hi estic encantat. Anirem informant.

El temassu del dimecres. Helloween - "I Want Out".

 

Els Helloween són una banda de Power Metal sorgida a Hamburg (Alemanya) l'any 1984 que encara continua en actiu (tres del 5 membres actuals són dels originals). L'any 1988 publicaven la segona part de l'àlbum "Keeper of the seven keys" que incloïa aquest "I Want Out" que ha esdevingut un dels seus temes més populars.

Una banda que ha aconseguit omplir grans recintes i que s'ha mantingut fidel a l'estil musical que porten més de 35 anys tocant.

Mar i Cel, punt i final.

 

Fa un parell de setmanes que vaig anar acompanyat d'un nebot i la mare al teatre Victòria, a l'avinguda Paral·lel, a veure Mar i Cel, que aquest juny s'acomiada dels escenaris i posa el punt i final a una de les companyies de teatre més prolífiques i de més èxit de l'escena catalana, Dagoll Dagom, creada l'any 1974. 

Ha estat la tercera vegada que veia l'obra, que la mateixa companyia va estrenar l'any 1988 i que ha reposat en tres ocasions (2004, 2014 i 2024), i probablement és la que més he gaudit. Les noves tecnologies han permès fer una escenografia més espectacular, si cap, amb imatges digitals impressionants que engrandeixen la ja de per sí increïble història i grans interpretacions.

El cert és que se'm van fer curtes les prop de dues hores i mitja que dura l'obra, i que vaig viure amb gran emoció els moments de major intensitat amb la cançó dels pirates com a punt àlgid just abans de la pausa a mitja obra. Cançó que s'ha convertit ja en un himne popular que em torna al cap força sovint i que canto als alumnes també força sovint.

Cas DGAIA: Un escàndol destapat per Octubre que esquitxa dirigents d'ERC.

 

Fa uns mesos ja que els periodistes d'Octubre van destapar el cas de corrupció de la DGAIA (la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència), que ha dirigit ERC durant prop de 10 anys i des de la qual han signat contractes milionaris amb fundacions del tercer sector amb total opacitat. Fundacions on els seus directius (de l'òrbita d'ERC) s'han enriquit a base de bé, mentre treballadors contractats per a l'atenció dels menors cobraven sous irrisoris i disposaven de pocs recursos per atendre aquests menors.

Malgrat que els actuals governants estan intentant tapar els anteriors dirigents de la DGAIA de les greus corrupcions dutes a terme, un nou cas greu de violacions a menors tutelats per la DGAIA ha sortit a la llum i ha posat el cas en primera línia informativa (fins ara els grans mitjans catalans també ha intentat tapar el cas).

Esperem que rodin caps, i que els que s'han enriquit a costa dels nostres impostos ho paguin. Tot i que coneixent com funciona la justícia en aquest país no hi confio massa en que es faci justícia.