"Si veieu les flames del foc de Sant Joan, hi veureu les banyes..."

 

Ahir vaig celebrar una revetlla de Sant Joan més tranquil·la de l'habitual. Enguany no vaig baixar a la Festa Major de Valls principalment perquè no vaig tenir pont, i dilluns vaig haver d'anar a l'escola. Segurament d'haver pogut baixar el divendres sí que hi hauria anat, però baixar dimarts per tornar dimecres d'hora per no trobar cues, feia força mandra. Així que vaig celebrar la revetlla a Terrassa, al pati de casa d'uns amics fent uns cargols a la llauna i una mica de carn i verdures a la brasa, i la coca de rigor amb la copeta de cava. I veient com al cel de Terrassa esclataven per aquí i per allà focs artificials.

Sant Joan i els petards.

 

De petit, una de les festes que esperava amb més il·lusió era la revetlla de Sant Joan, que acostumavem a celebrar en família a casa dels avis paterns al barri de Ca n'Anglada. Recordo que setmanes abans m'arribaven no recordo com els catàlegs de petards de les botigues, i jo feia i refeia la llista de petards que em compraria en funció del pressupost que m'havien assignat: 1.000, 1.500 o 2.000 pessetes les darreres vegades.

De petit m'imaginava tirant petards tota la meva vida ja que era un dels meus entreteniments favorits. Tanmateix, diria que encara adolescent va deixar d'interessar-me i des d'aleshores no he tornat a comprar petards. Potser n'he llençat algun que m'han donat, però de comprar-ne res de res.

Recordo algunes bretolades que havia fet quan era nen amb els petards. Una vegada vaig posar un d'aquells trons "rompetochos" en un mur de totxos que tapava un descampat i la detonació va enviar un trosset de totxo al vidre d'un tercer pis. Vam marxar cames ajudeu-me del lloc, el meu veí i jo. També recordo els trons de mà. Aquests eren realment perillosos perquè detonaven allà on picaven. Alguns els havia llençat des del balcó del 4t pis on vivia, amb la intenció d'espantar alguna nena que passava en aquell moment pel carrer. 

Recordo especialment amb nostàlgia els coets xiuladors, que agafàvem amb la mà i havíem de deixar anar quan començaven a xiular; les granotes o borratxos que esclataven unes quantes vegades i que mai sabies en quina direcció anirien; el "doble boom" que petava dues vegades, primer al terra i després al cel, i que en ocasions llençàvem plans al terra; i per descomptat, l'estrella de la nit, els "carpinters" que eren trons no massa potents que venien en una traca que desfèiem per anar-los llençant d'un en un, i fins i tot llentçant-nos-els a tocar del cos.

Afortunadament, mai vaig patir accidents importants amb els petards, més enllà d'alguna cremadeta als dits o pel cos quan m'havien petat molt a prop. 

La flama de tot un poble en moviment!

 

Amb l'espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d'un sentiment.

Viure sempre corrents,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.

Viure mantenint viva
la flama a través del temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de cels, mars i muntanyes,
vells escenaris d'un nou crit.

(Obrint Pas, "La Flama")

Ja fa 20 anys que van assassinar l'Isanta.

 

El passat dimecres va començar oficialment La Patum de Berga, de les festes més maques i tradicionals dels Països Catalans. Dijous a la nit es va celebrar la primera Patum completa, i es va fer un acte d'homenatge al Josep Maria Isanta, fill de Berga assassinat a ganivetades l'any 2005 quan intentava defensar el seu germà d'un grup de brètols.

L'Isanta era membre del ball de Nans Nous i dijous el germà, un cosí, i un parell d'amics més van posar-se els capgrossos per homenatjar el Josep Maria. També hi eren els pares, a peu de plaça, a primera fila del ball, contenint l'emoció com bonament van poder. Reconec que se'm va saltar alguna llàgrima empatitzant amb els familiars, i els nombrosos amics que devien ser a la plaça de Sant Pere de Berga.

Ja fa uns quants anys que no he pujat a Patum, després de més de dues dècades anant-hi. Tanmateix, sé que més d'hora que tard hi tornaré.  

Festa i comiat.

 

Doncs com qui no vol la cosa ja hem passat un altre curs. Un altre grup de 6è deixa l'escola, i començarà un nou grup d'I3 al setembre. I continua la roda. Alguns companys mestres s'acomiaden, i arribarà algun de nou. Jo podré continuar, de moment, un curs més a l'escola, ara serà amb una comissió de serveis ja que des del maig tinc la meva plaça definitiva al Roc Alabern de La Maurina, on ja vaig treballar-hi fa set anys.

Avui hem acabat acomiadant els companys de 6è que l'any vinent aniran a l'institut, i amb festa de l'escuma i guerra d'aigua al pati de l'escola. Feia un parell d'anys que no podíem celebrar aquest tipus d'activitats degut a la sequera, i enguany els alumnes ho han gaudit moltíssim. En acabat, un gelat i a assecar-se i prendre una estoneta el sol a la pista.

Personalment, m'ha agradat retrobar-me amb el Jordi, l'encarregat de portar el canó d'escuma, actual tècnic de so d'Els Catarres i tècnic d'un munt de concerts a la mítica sala Faktoria d'Arts, i excantant de diverses bandes com "El clavel marchito" o els mítics "Trikitown". Per cert, que m'ha comentat que té ganes de retrobar-se amb els antics companys de la banda per fer algun/s bolos!!! Frisant! 

 

Arriba un gran porter i català: Joan Garcia.

 

Ahir es va anunciar el que era un secret a veus des de fa unes setmanes. El fitxatge per part del Barça del jove porter català, (Sallent, 2001) de l'Espanyol, Joan Garcia, enguany ha estat un dels millors, sinó el millor, porters de la lliga espanyola, fent grans aturades i ajudant el seu equip a mantenir la categoria.

Personalment, feia mesos que desitjava el fitxatge d'aquest jove porter català. Perquè és boníssim i el Barça ha de tenir els millors, i perquè és català, i el Barça ha de tenir els millors catalans. A més, és públic i notori que el Joan és un culer més des de la infància, tot i que per circumstàncies de la vida va acabar jugant a l'Espanyol.

Estic convençut que el Joan li traurà la titularitat a l'alemany Ter Stegen, i m'encanta que així sigui i que tinguem un altre jugador titular al Barça català i catalanoparlant.  

El temassu del dimecres. The Selecter - "Too much pressure".

 

The Selecter (Coventry, RU, 1979) va publicar el seu primer llarga durada l'any 1980 sota el títol "Too much pressure", enfilant-se als primers llocs de les llistes d'èxits. Són coetanis de bandes d'ska mítiques com els Bad Manners, The Beat, Bad Manners, o The Specials.

El dissabte 5 de juliol seran al festival Psichobilly a Santa Susanna, després de més d'una dècada sense trepitjar els escenaris de Catalunya.