A cada bugada perdem un llençol.

 

Nova ofensa a la cultura i la llengua catalana. Aquest cop, i van..., ha estat la Rosalia, que al seu nou àlbum ha inclòs una col·laboració de l'escolania de Montserrat cantant en castellà. Una ofensa venint d'una catalana que hauria de conèixer el simbolisme que té aquest cor per als catalans. Fins i tot a mi, que sóc ateu pels quatre costats, m'ha tocat els collons que fos una catalana internacional la que promogués aquest sacrilegi.

Mai m'ha interessat musicalment aquesta cantant, que considero que és un producte més de la industria musical, però comprovar l'escassa sensibilitat que té amb el país, encara diria més, l'espanyolització de la nostra cultura que porta a terme, em fa odiar-la profundament. Ni oblit ni perdó. 

Irlanda-Japó a Lansdowne Road.

 

Ahir dissabte, finalment, he pogut tornar a viure un partit de la selecció irlandesa de rugbi a Dublin. La darrera vegada va ser fa 26 anys, a l'antic estadi de Lansdowne Road, amb motiu del mundial de rugbi del 1999, en un partit de la fase de grups que va enfrontar els amfitrions amb Austràlia (que acabarien guanyant aquell mundial). Aquesta vegada ha estat un partit de les Autumn Series que els enfrontava amb la selecció del Japó (top 10 del rànquing mundial).

Ha estat un viatge llampec, sortint ahir ben d'hora ben d'hora, i tornant aquesta tarda. He passat una sola nit a Dublin, suficient per visitar alguns pubs, tornar a recórrer el barri on vivia l'any 99, veure el partit i poca cosa més.

Pel que fa al partit, en un Aviva Stadium (així s'anomena ara l'antic Lansdowne Road) gairebé ple, els irlandesos van ser clarament superiors tot i que fins al final de la primera part els japonesos havien resistit molt bé. Al final un clar 41-10.

 

El temassu del dimecres. Sex Pistols - "A pretty vacant".

 

Fa 50 anys naixien a Londres els Sex Pistols, un dels pioners de la música punk, que van saltar a la fama gràcies al seu primer i únic àlbum d'estudi, "Never Mind The Bollocks", de l'any 1977. Una d'aquelles bandes que formen part de la banda sonora de la meva vida, i que m'hauria agradat veure en directe en el seu format original, no el succedani que va reaparèixer a mitjans del nou mil·leni per fer quatre duros.

Dimissió de Mazón un any després de la Dana.

 

Avui tenia dia de lliure de l'escola amb motiu del pont de la Castanyada i Tot Sants, i he pogut presenciar en directe la compareixença del President de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, on ha anunciat la seva dimissió un any després de la seva vergonyosa inacció criminal el dia de la Dana. Bé, la paraula dimissió no s'ha sentit en cap moment, però ha dit que algú l'hauria de substituir... Sense fer cap mena d'autocrítica i criticant el govern de l'estat per l'escàs suport rebut, no ha aclarit què pensava fer en el futur immediat, ni qui seria l'encarregat o encarregada de substituir-lo.

No puc arribar a entendre com aquest criminal ha pogut aguantar un any sencer al càrrec, malgrat la contestació popular als carrers. I encara puc entendre menys com els mandataris del seu partit l'han deixat continuar governant el País Valencià amb la que estava caient. Ha de tenir alguna cosa a veure amb el poder del PP valencià perquè d'altra manera no s'entén.

Esperem veure'l aviat a la presó que és on li correspon estar.  

50.

 

Tal dia com avui fa 50 anys, un diumenge també, vaig néixer a la Mútua de Terrassa. Tinc entès que anaven a per la nena i va tornar a ser nen, el tercer, i amb mi es van plantar. I des d'aleshores que intento gaudir al màxim de la vida, quan em deixen, viatjant, quedant amb amics, menjant i bevent, gaudint de la família, veient i practicant esport, anant a molts concerts i de tant en tant al teatre i al cinema... I tot i que la meva vocació és viure sense treballar, he de reconèixer que treballant de mestre em sento força realitzat i valorat, malgrat que és un ofici cada cop menys valorat, i fins i tot en ocasions menystingut, socialment.

No ens toqueu les tradicions.

 

Bona nit de castanyada a tothom. Mengeu castanyes i panellets, beveu moscatell o ratafia, parleu el català amb tothom, i si se us apropen uns personatges desubicats disfressats de monstre i us pregunten que si "truc o tracte", els responeu que "d'acord, fem un tracte, marxeu i no truco la policia".

El temassu del dimecres. Bad Manners - "Can Can".

 

No em cansaria mai de veure els Bad Manners. Concerts que són autèntiques festes per ballar sense parar i per moure els malucs al so dels ritmes skatal·lítics. Ska festivaler amb DO anglesa des del 1976, poca broma. El gran (en tots els sentits) Douglas Trendle, conegut artísticament com Buster Boodvessel, continua fent gires amb desenes de concerts cada any als seus 67 anys. En aquesta gira per l'estat espanyol ha ofert 9 concerts en 9 dies consecutius. Brutal!