Demà dilluns se m'haurà acabat la "moma" de nou dies de vacances. Com ja he comentat en algun altre escrit, l'anomenada "setmana blanca" escolar passarà a millor vida a partir del proper curs, i l'avançament d'una setmana de l'inici del curs al setembre es compensarà amb dies de lliure elecció, més el 7 de gener, que aquest curs havia estat laborable.
Ha estat per mí, una setmana de disbauxa i alegria. De viatges, trobades, festes, convivència, i felicitat, al cap i a la fi. Però la realitat va pel seu camí i em recorda que soc un afortunat i que no em puc queixar ni un xic. Bé, potser sí que continuarè rondinant una mica més... ;) Aquesta setmana blanca ens ha deixat també un bon grapat de moments "negres":
- La força incontrolable i devastadora de la naturalesa ha tornat a actuar contra els humans al Japó, on han estat victimes i testimonis d'un terratrèmol, i del posterior tsunami que s'ha endut ciutats senceres pel davant. Les imatges que s'han pogut veure deixen en evidència al millor dels tècnics en efectes especials de Hollywood. Brutal i realment acollonant.
- El drama dels països àrabs continua. Tot i que el drama japonès ho taparà una mica, està clar que per la zona alguna cosa important es cou. I cada cop sembla més difícil treure l'entrallat de l'assumpte. Qui són els bons?, qui els dolents?, és revolució del poble o està dirigida per interessos ocults?, s'estabilitzarà algun dia la zona amb tants i tants interessos econòmics com hi ha i tants i tants fills de puta sense escrupols com hi ha? Tindrem algun dia uns mitjans de comunicació lliures que ens expliquin tota la veritat?
- Un altre fet dramàtic, tot i que a diferent escala, ha estat la mort d'un company casteller, retirat per qüestions de salut fa anys de la colla, i que els que ja portem uns quants anys per la casa recordem amb carinyo per la seva bondat i alegria. Es tracta del Martí Duaso, antic propietari del bar de la colla i amic de tothom. Era d'aquells catxondos que sempre tenia una brometa a punt o algun comentari simpàtic. El recordaré per una conyeta que sempre feia i que a mi també m'agrada fer: tocar el que no sona a la gent disimuladament, com qui no vol la cosa. Amb el braç penjat cap endarrera i la cara mirant al davant (una mica com el que va fer Michel del Madrid amb el colombià Valderrama). Bon viatge Martí!
- El passat dia 8 es va "celebrar" el dia de la dona treballadora. M'agradaria que ens poguessim oblidar dels "dies de", i que tot l'any visquessim la igualtat, la justícia i la fraternitat. "Son ilusiones"? M'agradaria pensar que no, però la raó em diu que continuarem celebrant "dies de" i cada vegada amb nous motius i noves causes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada