"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 29 de maig del 2011

Al 7è cel.


Us en devem una i aquests jugadors no fallen! Dit i fet! El Barça campió de la Champions League  2010-2011 (i ja en van 4) a l'estadi de Wembley de Londres en una nova exhibició de joc enfront del Manchester United (3-1). Si tot fos tan fàcil sempre...

Els barcelonistes portem uns anys als núvols amb aquest Barça trionfant. Estem vivint els millors anys de la història del nostre equip, i any rere any ens sorprenem i emocionem amb els nous èxits i rècords. Quan des de la caverna mediàtica madrilenya i madridista s'anuncia la fi del cicle culer, els nois del Pep responen amb títols i més títols. Tres Champions League en sis anys és una dada impressionant que ni el més optimista dels culers s'hagués atrevit a pronosticar uns pocs anys enrere. 

Els culers majors de trenta anys ens hem de fregar els ulls tot sovint veient els èxits d'aquesta generació meravellosa de jugadors (Xavi, Iniesta, Messi, Valdés, Puyol, Piqué...), que ha dut el Barça al cim futbolístic mundial, per títols, per joc i pels valors que defensa. Acostumats com estavem al patiment, l'ai ai ai, el canguel·lo, i les decepcions vàries (Berna, Sevilla, Atenes), aquests darrers anys farcits de victòries, títols, i reconeixements diversos, venen a ser com somiar desperts. Esperem que el despertar del somni no arribi fins d'aquí a molt de temps, i que quan arribi, que arribarà tard o d'hora ens agradi o no, ja que no hi ha somnis que durin tota una vida, sigui el menys traumàtic possible.

Un dels principals artífexs d'aquest cicle virtuós és l'actual entrenador Pep Guardiola que ha aconseguit mantenir l'esperit competitiu i l'ambició necessària per guanyar i continuar guanyant temporada rere temporada. Deia Johan Cruyff en unes declaracions a la premsa italiana el dia previ a la final, que creia que el Pep plegaria si guanyava aquesta Chanpions. De moment el Pep no ha expressat res en aquest sentit, i tant de bo, desmenteixi al tècnic holandès aviat. Segurament el Pep no serà l'Alex Ferguson del Barça, ja que es fa difícil imaginar un entrenador culer durant més de vint-i-cinc anys a la banqueta com l'escocés al United, però estic convençut que al Pep encara li queden uns quants títols per guanyar i uns quants anys més d'èxits.

També es fa difícil imaginar una nova generació de futbolistes com els que tenim actualment. Un fenòmen com el de Messi sembla irrepetible, i arribar a juntar un grup amb futbolistes com Iniesta, Xavi, Puyol, Valdés, Piqué, Pedro, Busquets, Villa, Alves, etc., sembla una utopia. Disfrutem-los mentre continuïn actius i millor no pensar gaire en el futur...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada