Ahir, els meus estimats pares van celebrar 40 anys de matrimoni, que es diu ràpid! No sóc una persona especialment memoriada per les dates de celebracions diverses (aniversaris, aniversaris d'esdeveniments, dies de..., etc.), però haig de reconèixer que aquesta efemèride té un valor especial ja que en els temps que corren, que una parella arribi als quaranta anys de matrimoni té un mèrit innegable.
Les estadístiques ens mostren que cada vegada les parelles duren menys temps unides. I en alguns casos, es produeixen separacions al cap de poc d'haver-se casat. Al cap de ben poc...
Probablement, al segle 21 veurem un canvi molt important en el concepte de parella i d'estructura familiar, que ja s'està evidenciant. Només cal veure algunes families on la canalla té dos o tres "pares", no sé quants avis i àvies, germans i germanastres...
A mi, que voleu que us digui, dono les gràcies als meus pares per haver resistit i haver-me donat una infància feliç i despreocupada... no sé com ho deuen viure els infants d'avui en dia quan els fan anar de casa en casa segons les conveniències dels progenitors i de a qui toca fer-se càrrec de les criatures. I pel que fa a l'educació dels infants, també ho tenen difícil si reben diferents missatges de les diverses persones que els envolten que es veuen amb l'autoritat moral per fer-ho. Antigament tenies clar a qui havies de fer cas: al papa i la mama. Avui en dia, a qui deuen fer cas aquestes criatures? Al papa primer? Al papa segon? Al nou company de la mama o a la nova nòvia del papa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada