Overbooking i remuntada.

Ja som aqui, ja hem arribat (aixi sense accents perque escric des de Bangkok)! I no ha estat ni facil, ni molt menys rapid. Vem sortir a les 3:00 de la porta de casa meva i arribavem a la porta de l-hotel de Kuala Lumpur a les 16:30 h. d-alla, que ve a ser les 10:30 de casa. Es a dir, prop de 32 hores despres. I entremig, tota una serie de complicacions i desventures.

El primer problema serio el vam tenir arribats a l-aeroport d-Istambul. Alla haviem de fer una connexio de vols per arribar a Kuala Lumpur. La sorpresa ens la vam trobar quan un treballador de l-aeroport ens va venir a buscar a la cua de la companyia que ens haiv de dur a KL, i ens va comunicar que el vol anava "overbooking" i que no hi cabiem ni la Maria, ni jo, ni quatre persones mes. L-opcio que ens oferia per arribar a KL era agafar un altre avio set hores despres que ens portaria a Bangkok, i alla un altre avio que ens portaria finalment a KL. I haviem de deixar al Ruben que si que hi cabia i que hauria de continura el viatge solet per unes hores...

El paio de l-aeroport es va disculpar en nom de Turkish Airlines intentant-nos converncer que hi havia hagut algun problema informatic i que els nostres noms no havien aparegut registrats en el vol d-Istambul a KL. Vaja, una excusa molt poc creible. Ens va oferir pero anar fins a Bangkok en classe Business (que diuen que esta de conya) i esperar-nos fins l-hora de sortida en una d-aquelles sales VIP de l-aeroport tan "pijes", amb barra lliure de menjar i beure (tot i que tampoc es que s-hi lluissin massa).

Fins aqui, tot i la gran putada del retard i tal, vam pensar que tampoc estaria malament fer un vol de mes de 9 hores fins a Bangkok en classe business, que diuen que pots estirar les cames i tot, aixi que vam acabar acceptant l-alternativa i intentant reorganitzar el viatge. Al Ruben el vam poder colar una estona a la sala VIP perque menges una mica i li vam escriure a un full tot el necessari perque pogues arribar fins a l-hotel que teniem reservat a KL. El malson i la rabia van venir mes tard quan vam comencar a comprovar que allo que ens havien dit d-anar en classe business era un engany com una catedral. Vam discutir i discutir amb els treballadors de Turkish, pero no hi va haver manera. Total, que al final ens acoplaven com la resta en classe turista.

A l-aribar a Bangkok, la cosa va anar mes lligada i no vam haver d-esperar gaire per agafar el vol cap a KL. Un cop alla, taxi cap al centre, cap a l-hotel on haviem quedat amb el Ruben, que ens esperava malassegut en un sofa de la recepcio perque no l-havien deixat anar a l-habitacio perque no estava al seu nom... Res, sis hores esperant-nos per KL...

I despres de fer una mica de res de turisme per KL (veieu foto de les torres Petronas), l-endema al migdia, os sigui aquest mati, vol cap a Bangkok. Despres de dormir mes de 12 hores (no recordo l-ultima vegada que vaig dormir tant) i perque ens ha despertat la de la neteja...