"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 31 de juliol del 2011

De Bangkok a Ko Tao.





Resum dels darrers dies de viatge:

- Pad Thai: menjar tipic tailandes consistent en un pat d'espagueti saltejat amb verdures i pollastre o porc. Em sembla que ens els dies que portem, la meva dieta ha consistit en un 80% en aquest menjar.

- Moai Thai: Lluita o boxa tailandesa bastant bestia. No hem entrat a veure com lluitaven, pero vam estar a porp del pavello on es fan les lluites principals i vam coincidir amb un lluitador mentres resava davant d'un petit altar darrere del pavello. Curiosament el jove lluitador lluia l'equipacio del Barsa i no ens vam poder estar de fotografiar-nos amb ell.

- Rates: Bangkok es una ciutat de contrastos, i pots trobar els majors luxes al costat de la bruticia i la pobresa. La zona on paravem semblava una zona residencial de qualsevol ciutat costera, amb els seus restaurants, agencies de turisme, locals de massatges, xiringuitos diversos... tot aixo no ocultava la bruticia als carrers (no saben el que son els contenidors de brossa aqui?), i les enormes rates passejant pels racons obscurs del carrer quan la ciutat recuperava la calma.

- Temples: N'hi ha per tot arreu i acostumen a ser encantadors i sovint espectaculars per les seves formes arquitectoniques, les imatges dels budes, els gravats, les espectaculars teulades, la gran quantitat de colors, l'olor d'incens, les oracions i meditacions dels lames, les ofrenes de la gent...

- Xafogor: A Bangkok es bastant insofrible. Per sort hi ha els Tuk-tuks que et porten a tot arreu per quatre duros i al ser oberts et passa l'airet i la sensaci es molt millor. Quan pares, o per la nit si intentes dormir sense aire condicionat o ventilador, es pot passar bastant malament. Sort que ja arribem al mar i ens podrem refrescar quan ens caigui la suor.

- Tuk-Tuk: Com ja he dit, es tracta del sistema de transport mes economic i divertit de la ciutat de Bangkok, i ens n'hem fet un fart d'agafar-ne, i de negociar preus. En aixo, val a dir, hi tinc la ma trencada, i fent servir la tactica de "dos s'amaguen, un negocia", hem pogut fer llargs trajectes per 60-100 bahts (1,5-2-5 euros).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada