La fi d'ETA i els interessos polítics.

Darrerament, els mitjans de comunicació estan insistint força sobre el possible final de la banda terrorista ETA (Moviment d'Alliberament Nacional Basc segons l'expresident Aznar). Avui mateix s'ha iniciat a Donosti una conferència de pau amb l'objectiu de dissenyar un full de ruta per a la fi de la banda terrorista. Hi participen destacades personalitats del món polític internacional i amb gran experiència en la resolució de conflictes: Gerry Adams (president del Sinn Fein), Kofi Annan (exsecretari general de la ONU), Gro Harlem Bruntland, (exprimera ministra noruega), etc...

Als deixebles de l'expresident del govern espanyol Jose Maria Aznar, no els sembla gaire bé això de que s'organitzin cimeres per negociar la fi del terrorisme. Ells voldrien esperar com a mínim a que passessin les eleccions del 20-N per evitar que els actuals governants (PSOE) s'emportin les medalles i l'èxit de la fi d'ETA, i és per aquest motiu que critiquen qualsevol tipus de negociació i d'acord. Saben que el tema del terrorisme dóna molts bons rèdits electorals, i que la notícia de la fi d'ETA abans del 20-N pot igualar un xic les coses amb els socialistes, que serien els grans beneficiats i autèntics triomfadors de la lluita contra el terrorisme.

És curiós que l'expresident Aznar critiqui ara allò que ell mateix va intentar l'any 1999 quan era el cap de l'estat, quan dels activistes etarres en deia "Moviment d'Alliberament Basc". Se li veu el llautor d'una hora lluny a aquests del PP. Que no intentin enganyar a la gent amb la seva radicalitat anti-terrorista, quan el que realment els interessa a molts d'ells és que ETA continuï activa per obtenir rèdits electorals. O potser el que fa patir als peperos és la possibilitat que el País Basc acabi decidint democràticament a les urnes deixar de ser espanyols, i no tinguin l'excusa dels terroristes que tan bé els funciona per criminalitzar tot allò que soni a independentista o a nacionalista no espanyol.

Espero que la fi d'ETA arribi més d'hora que tard, i que el poble basc iniciï una nova etapa política en llibertat i sense condicionants de cap mena. I esperem que quan arribi l'hora de la independència, l'estat espanyol assumeixi i respecti els desitjos del poble basc i no posi traves a la seva llibertat nacional. I aquesta mateixa il·lusió la tinc per Catalunya, ja que espero que més d'hora que tard, puguem decidir separar-nos d'Espanya sense patir per la possibilitat de que ens enviïn els tancs a l'endemà (com ja van fer no fa tant de temps).