Crítica teatral: "Pedra de Tartera"

Ahir vaig anar a veure l'obra de teatre "Pedra de Tartera", una producció del TNC d'una obra de l'escriptora Maria Barbal. El fil argumental gira al voltant de la vida d'una dona que s'anomena Conxa, des de la seva infància fins al final dels seus dies. En un ambient rural, al Pallars, la vida de la Conxa està marcada pels esdeveniments històrics de l'època (la República, la guerra, la dictadura), per l'entorn que l'envolta (vida rural, família pobra, dependència familiar...), i pels canvis sobtats que ha de fer front (marxar de casa dels pares per viure a casa dels oncles de ben jove, perdre al marit a la guerra, marxar del Pallars a Barcelona...).

Tot i que l'obra comença a un ritme més aviat lent (i que jo tenia son acumulada) i més poètic que narratiu, a mesura que el text avança i amb l'aparició de nous personatges a escena, la cosa es posa més interessant i entretinguda. Tot i que el pes principal de l'obra el suporta l'actriu que interpreta a la protagonista principal, la Conxa, hi ha una sèrie de personatges que l'envolten molt interessants: el marit idealista, la tieta conservadora, la filla rebel, el mossèn reaccionari bevedor de conyac, l'amiga a qui explicar les penes i alegries...

Pel que fa al muntatge escènic, em va agradar bastant. Sobretot les imatges projectades a la paret de la casa, i l'escassetat d'elements innecessaris. Aquest fet ajuda a concentrar l'atenció en els personatges, i no en l'escenografia. Pel que fa als actors, crec que fan un treball molt digne, tot i que no em va acabar d'agradar el to que feia servir l'actriu principal en el paper de la Conxa. Em recordava massa l'escena de l'Scarlett O'Hara a "Allò que el vent s'endugué" quan proclama davant de Déu que mai més tornarà a passar gana. Massa melodramàtica pel meu gust. 

És d'agrair que es produeixin obres de teatre de durada no superior a les dues hores, i sense intermitjos. A més, el fet que el teatre Principal estigui al costat del local dels Minyons, em va permetre sortir de pressa i corrent del teatre per arribar a l'inici d'un altre gran espectacle (televisiu) que no em volia perdre, el partit entre l'Athletic de Bilbao i el Barça. I aquest espectacle mai decep les emocions (guanyin o perdin).