Ahir al vespre es va celebrar un acte de campanya electoral de dos dels partits que es presenten a les eleccions generals de l'estat espanyol. L'acte consistia en un "cara a cara" televisat entre els candidats socialista Rubalcava, i popular Rajoy. La pantomima estava moderada per un periodista català d'acollida, de llarga trajectòria en els mitjans espanyols com és Manuel Campo Vidal, actual president de l'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de la Televisió, que a posteriori ha comentat que estaria bé que a Catalunya s'imités aquest model de debat entre els principals aspirants a presidir la Generalitat. Qui paga mana, oi Nacho Vidal?
Aquest acte de campanya bicolor, ens va costar a tots els habitants d'aquest estat anomenat España, al voltant de 540.000 euros. Calés que es podrien molt bé haver estalviat, o invertit en quelcom més interessant (un combat de boxa, una "corrida", un partit de futbol, una peli de l'Stallone...), que no pas en sentir els mítings televisats de dos dels candidats a la presidència del govern. Més que un cara a cara, es tractava d'un míting, ja que tenien el guió més après que l'actor principal de la Passió.
Per Rajoy era una possibilitat magnífica d'esgarrapar alguns vots de les masses de votants socialistes desenganyades amb Zapatero, o com a mínim, d'esperar que el bo de Rubalcaba la cagués prou com per condemnar-se definitivament abans de les eleccions. Està clar que per molt malament que ho fes don Mariano, el votant de dretes espanyolista és prou fidel com per no dependre de les tonteries que es puguin dir en directe en un debat cara a cara.
Un dels aspectes que més interès va despertar la prèvia del debat, va ser el color de la corbata que lluirien els dos implicats. Que si vermella, que si blava... mig país va estar amb l'ai al cor pendent d'aquest detall de vital importància en els temps que corren. A posteriori han aparegut enquestes, valoracions, avaluacions, de qui va "guanyar" el combat (perdó, debat). Uns quants diaris aposten clarament per Rajoy. D'altres es decanten per Rubalcaba. Uns amb una diferència abrumadora. D'altres pels pèls. Coi, quins són els criteris per valorar la victòria/derrota dels participants? La vestimenta? Els aplaudiments del públic? Les reaccions del moderador? Les promeses electorals?
Malauradament, aquests debats cara a cara televisius fomenten que les masses votants acrítiques, i molt influenciables, acabin creient que solament hi ha dues opcions el dia 20 de novembre i que els dos únics candidats són els senyors Rubalcava i Rajoy. Hi ha un gran interès per part dels dos partits majoritaris per perpetuar aquesta situació de bipartidisme que tant bé els funciona. Cada vegada ens assemblem més a democràcies de pa sucat amb oli com la dels EEUU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada