Efectivament, Fem Castells, Som Festa!

Avui m'ha costat una mica més del normal decidir el títol de l'entrada. Les emocions que corren pel meu cos a hores d'ara van de la frustració a l'orgull, de la decepció a l'esperança, de la ràbia a l'optimisme, de la tristor a la felicitat. Tots aquests sentiments flueixen pel meu cos després de la jornada viscuda ahir. Jornada que va començar molt bé, va continuar molt malament, i va acabar molt bé novament. M'explico:

Diumenge, 9:45 h. del matí. Arriben les matinades a casa meva i esmorzem tots plegats amb un molt bon ambient. Enlairem el primer pilar de 4 de la jornada al xamfrà de sota casa, amb el Xavi Jurado de terç i la Júlia Gardenyes d'enxaneta. Bon escalfament per encarar els més grans castells que ens esperen. Continuem les matinades, i acabem a casa de la Laura Cegri, el Xavi Lleberia, i l'Adrià Mas, que ens ofereixen un esmorzar espectacular a base de pa amb tomàquet i embotits mallorquins gentilesa de l'amic Krilin dels Castellers de Mallorca (volem un fill teu!).

Diumenge, 12:00 h. del migdia. Surto del pati de l'Ajuntament cap a plaça, ple de confiança i la mar de tranquil, a enfrontar-me a un gran colós dels castells, el 3d10fm. Me'l crec de dalt a baix, perquè l'hem assajat molt bé, perquè és el millor tronc que tenim (tot i la baixa d'última hora d'un puntal a sisens), i perquè estic convençut que la canalla se'l creu (no tota però, malauradament). Primera ensopegada! El castell puja amb bellugueig però controlat. El folre i les manilles treballem amb comoditat, i de sobte, el castell peta per l'alçada de sisens-setens quan l'enxaneta anava a remuntar els dosos. Quina ràbia! I ara què? S'ha acabat aquí la Diada?

Diumenge, 12: 50 h. del migdia. Hi tornem! Alegria i mala llet, tot alhora. No en soc conscient, però aquest tres va del tot canviat. Han passat un dos d'enxaneta, un setè a dosos, i un nou setè. A sobre, sembla que aquest cop no hem lligat tan bé soca-folre-manilles i la cosa remena més del compte. I la cosa encara es queda més lluny. Decepció profunda i incredulitat als rostres. A més sembla que hi ha un parell o tres que han rebut, així que aquí s'acaba el que es donava. Fins i tot a mi em donen per accidentat, tot i que l'únic cop que he rebut ha estat a l'ànima.

Diumenge 15:00 h. de la tarda. Encara capficat amb l'actuació, no tinc gaire temps per pensar-hi, ja que he quedat a la Placeta de la Font Trobada per començar el xou de la Diada. Allà hi trobo a tots els manilleros ja disfressats d’indis, amb algunes rialles als rostres, i amb els nervis evidents de la posada en escena. Començo a oblidar-me dels castells que hem fet quan entro al Raval cridant com un posseït en el meu paper d'indi.

Diumenge 17:00 h. de la tarda. Estic al pavelló de La Cogullada, disfressat de Xèrif, amb el Mayolas al meu costat, recorrent els passadissos amb un moble-bar portàtil amb rodetes, convidant a "totquisqui" a fer un xumet de moscatell. Bé, de fet diem que és un "bourbon" per homes de debò, com els de l'oest, però no hi havia pressupost per tant. I hagués estat realment nociu pel fetge del Lluis. ;-) La Minyonada ja comença a passar-ho bé (hi ha dies en que la ingesta d'alcohol hauria de ser obligatòria) i pocs pensen ara en els castells que acabem de fer o d'intentar fa unes hores.

Diumenge 18:00 h. de la tarda. Parlen el President i el Cap de Colla. Se'ls escolta, més aviat poc al primer, i amb respecte al segon. Aplaudiments sincers i càntics de "lo lo lo" amb dedicatòria.

Diumenge 20:00 h. del vespre. Arribo al local de la colla on hi ha el ball de gralles i el concert dels "Kòdul". Hi veig a molta gent. No crec que n'hi hagi gaires que hagin tornat a casa condicionats pels castells d'aquest migdia. La festa és igual o més que qualsevol altre Diada. Gent ballant. Gent caient pel terra i aixecant-se immediatament. Gent per tot arreu: al nou bar, al bar vell, als lavabos, al pati, als passadissos...

Dilluns 1:00 h. de la matinada. Me'n torno a casa, decebut, satisfet, begut, cansat, orgullós, i esperançat. Esperançat amb el futur d'aquesta colla, que crec que ha de ser positiu sí o sí. Enguany no hem tingut la sort de cara. Ens hem quedat a les portes d'alguns grans castells, tot i que també n'hem fet d'altres de molt grans (2d9fm, pd8fm, 4d9f, 3d9f...). Hem progressat pel que fa al relleu generacional de la colla. Hi ha hagut noves incorporacions en càrrecs de responsabilitat. He vist uns assajos de canalla més concorreguts que mai, i uns assajos generals multitudinaris quan ha calgut. I hem fet un pas endavant apostant per un castell inèdit, el 4d10fm que s'ha vist del tot factible als assajos.

Així doncs, l'any vinent més i millor. Segur.

Visca els Minyons de Terrassa!

Visca els Kurtits!