Un noi de Terrassa que juga al Barça.

Si hi ha alguna cosa que se li pugui reconèixer al jugador terrassenc del Barça, Xavi, és la seva senzillesa i humilitat. Ho vaig poder comprovar aquest dissabte quan em vaig apropar a ell a altes hores de la nit amb la corresponent "taja" d'aquelles hores, per reganyar-lo per la seva escassa sensibilitat amb la colla castellera de la seva ciutat, els Minyons de Terrassa. I no li ho vaig dir perquè ens hagi fet cap mena de lleig a la nostra colla, sinó per les imatges que vaig poder veure per televisió del bo d'en Xavi aplaudint un pilar de 5 dels Castellers de Vilafranca a la inauguració de la nova Masia blaugrana. Ell estava allà a primera línia, juntament amb altres jugadors del primer equip i antics canterans de les files blaugranes, celebrant l'espadat verd que a ben segur va fer les delícies del personal allà reunit, i dels directius col·legues dels verds que els devien haver convidat. Lògic, tot i que segur que el Xavi devia pensar que allò no era res de l'altre món comparat amb alguns castells que havia vist a Terrassa (ens va comentar que ens havia seguit en més d'una ocasió amagat entre el públic).

També és cert que el bo del Xavi em va comentar que també havia pensat com jo, que perquè no hi podien ser els Minyons en aquell acte. La colla de la seva ciutat estimada, i una de les grans colles del món casteller fins que no es demostri el contrari (vaja, fins i tot diuen que és la única colla que ha carregat i descarregat el castell més alt dels que es fan i, de tant en tant, esperem que més d'hora que tard, es desfan-descarreguen).

No només havia pensat en els Minyons el bo de Xavi, sinó que va accedir a les sol·licituds d'un parell de Minyones que el van empaitar fins que es va fer una fotografia amb un cartellet de suport per a la canalla de la colla. Heu de suposar que les susdites, anaven tant o més alegres que jo a aquelles hores. Ho dic perquè us feu una idea del personal que es pot trobar una estrella del futbol qualsevol nit en un local d'oci. Creieu que n'hi ha gaires jugadors culers que s'atreveixin a sortir un dissabte com un ciutadà més? M'estranyaria.

Al bo del Xavi, també se li ha d'agrair els seus actes simbòlics d'amor a Catalunya. Cal recordar que durant la celebració de la copa del món per part del combinat espanyol, ell i Puyol van treure i passejar una senyera per la gespa, i també ho ha fet nombroses ocasions amb el Barça. Llàstima d'aquella celebració amb la roja a Madrid on el van mig obligar a dedicar un "Viva España" als eufòrics seguidors madrilenys.