El discurs del rei.

Aquest dissabte em vaig tornar a perdre el discurs televisiu nadalenc del rei espanyol. Fa 36 anys que em vinc perdent aquest espectacle televisiu no apte per a republicans convençuts, i enguany no ha estat una excepció.  Tot i així, es del tot inevitable acabar sentint algun fragment als noticiaris, o llegir alguna notícia relacionada a la premsa escrita. Vaja, res d'interessant més enllà de comprovar que continua preocupat per la unitat de la pàtria, i veure si s'encalla en la lectura del discurs o si tartamudeja una mica com aquell rei britànic a qui van dedicar una pel·lícula.

Aquest any hi havia cert interès mediàtic pel tema dels negocis bruts del seu gendre, l'exjugador del Barça d'hanbol i actual marit de l'infanta Cristina, Iñaki Urdangarin. El rei va fer un comentari (vaja, de fet, va llegir el que els seus assessors li devien dir que havia de dir) al voltant de la justícia universal i bla bla bla... Vaja, que potser hi haurà alguns innocents que es creuran això de la justícia justa i tal, però a mi, personalment, m'estranyaria que acabéssim veient al bo de l'Iñaki a Alcalà Meco, rebent les visites de rigor de l'infanta Cristina i els seus (4?, 5?, 6?) fillets.

Em pregunto fins quan haurem de continuar pagant-li un sou a aquesta família, que porten xuclant del pot més de cinc segles a un lloc o altre. Vindrà abans la Independència o la República? Suposo que la Independència, perquè no veig jo a l'estat espanyol gaire disposat a renunciar a la figura reial, que tant agrada a moltes senyores i senyors habituals lectors de revistes com ara l'Hola, el Lecturas o el Cuore. Vaja, cultura amb majúscules. No m'estranya que després es digui que vivim en un país de pandereta...

Diuen que aviat sabrem el pressupost real de la casa reial. El que realment ens costa als ciutadans de l'estat espanyol mantenir a aquesta colla de vividors. Segur que encara n'hi haurà que diran que millor gastar els diners en la monarquia que no dóna massa problemes, que no pas en una república que en doni. Home, doncs jo quasi que prefereixo que es gastin els meus diners en una institució democràticament elegida, que no pas en uns senyors que ostenten el poder per voluntat divina. Com deia la cançó, Jo vull ser rei!