Els darrers dies, fins i tot setmanes, estem vivint les temperatures més baixes d'aquest hivern, i aquesta anècdota està servint a la majoria dels mitjans de comunicació per omplir espais informatius. Una empolsinada de neu es viu com si mai haguéssim vist nevar per les nostres contrades, i quan el termòmetre baixa dels 0º sembla que el món s'acabi i ens recomanen mil i una estratègies per no morir congelats ni patir les conseqüències del fred: que si el truc de l'aixeta que goteja perquè no es congelin les canonades; airejar els espais on hi hagi estufes de butà; assegurar-se que les finestres i portes queden ben tancades; magatzems d'aliments; el caldo de la iaia, i etc., etc.
La veritat és que una mica de fred, en aquests moments que vivim tan calents, no va pas malament. Que hagués passat si el president Rajoy hagués anunciat la reforma laboral en ple estiu, amb una temperatura no tant immobilitzant? Potser ara la majoria de carrers i places de totes les ciutats i pobles, estarien plenes a vessar de gent indignada protestant contra la reforma. Potser els Indignats tornarien a ocupar les principals places del país, i del país veí, i tornarien a muntar les tendes Quechua indefinidament fins aconseguir que es tirés endarrere la proposta.
A mi em dóna la impressió que l'onada de fred principal ja fa anys que va arribar a les nostres llars, i que ens ha congelat a tots plegats sense remei. Fa ja temps que vivim congelats i no ens n'havíem adonat. El problema és que aquesta congelació no es pot percebre a simple vista, ja que afecta directament la massa encefàlica interior. La llàstima és que contra aquesta onada de fred no serveixen els remeis anteriorment comentats, ni la sal grossa, ni mantes, ni polles en vinagre. Malauradament, les previsions meteorològiques no poden preveure quan pot acabar aquesta situació tan crítica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada