"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 29 de febrer del 2012

El "temazo" del dimecres. Goran Bregovic - "Jeremija"


El passat divendres vaig tornar a veure al Palau de la Música Catalana, després de tres anys de la primera i darrera vegada, al músic serbi Goran Bregovic, amb la seva orquestra de bodes i funerals, formada per un quartet de cordes, un quintet de vents, un quintet de veus masculines, un duet de veus femenines, un percusionista-cantant, i ell mateix dirigint la banda amb la guitarra i el sàmpler.

Un autèntic espectacle de prop de 2 i 1/2 h. de durada amb moments d'eufòria col·lectiva quan sonen els temes més populars i ballables. Tanmateix, les peces lentes et deixen clavat a la butaca per la seva bellesa i sensibilitat, i per l'alt nivell dels músics a l'escenari.

Casualment, al Palau van coincidir dos genis de diferents àmbits. Un serbi, el Goran, a l'escenari. L'altre, bosni, el porter d'handbol del Barça, Daniel Saric, a qui només vaig tenir temps de saludar amb un espontani "Visca el Barça", que va ser contestat amb un no menys espontani "Visca".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada