Avui no em podia llevar. Després de veure el partit d'ahir del Barça contra el Madrid (veieu que he utilitzat la preposició "contra" en comptes de la més estètica i políticament correcte conjunció "i") de lliga, m'ha quedat un cos estrany com feia temps que no tenia. El sabor de la derrota que tenia pràcticament oblidat, ha tornat al meu interior, i el meu cap està treballant intensament per superar el tràfec. Afortunadament, venen molts pensaments i raonaments que m'estan ajudant força a recuperar-me. Alguns exemples:
El Barça no pot guanyar la lliga cada any, i algun any l'havia de perdre. La lliga aquest any estava molt difícil, i tot i que ahir el Barça hagués guanyat al Madrid, el títol continuaria depenent d'ells; Ahir el Madrid va guanyar al Camp Nou com un equip menor. Tancat al darrera i cercant les contres. Deixant que l'equip gran proposés i ataqués i esperant sorprendre amb alguna contra com faria un equip de la segona B en un enfrontament dels vuitens de final de la copa del rei; L'arbitre, amb els seus errors arbitrals va col·laborar amb la victòria del Madrid. No anul·lant el primer gol dels blancs en clar fora de joc (tot i que els de la tele no ho veiessin tan clar), i permetent el segon gol madridista després de no xiular una clara falta a l'extrem culer Tello al mig del camp; Continuem fallant ocasions claríssimes de gol que ens penalitzen letalment. Ahir Xavi en va tenir una en un mà a mà amb el porter. Ells en van tenir una i van fer dos gols...
I ara l'autocrítica. Guardiola haurà de treballar molt per aconseguir vèncer les tàctiques ultradefensives que darrerament li estan complicant en excés les coses. El Barça es troba amb autèntics murs defensius que semblen impossibles de trencar, i que acaben convertint el joc en una mena d'atac d'handbol, basculant d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra, sense trobar cap forat per on entrar. I amb l'únic argument fiable de Messi per trencar aquesta telaranya defensiva. Però Messi no ho pot fer tot sol i cada cop està més ben defensat, així que en Pep haurà de cercar solucions si no vol que partits com el d'ahir o el del passat dimecres a Londres es repeteixin en el futur. Un dels principals handicaps amb que es troba darrerament l'equip és el fet d'haver de remuntar marcadors adversos. El rival acostuma a marcar primer i després el Barça juga amb presses i sota pressió. Si aconseguim estar una mica més desperts en defensa segur que no tindran gaires ocasions de sorprendre'ns.
En tot cas i malgrat la derrota d'ahir i la lliga perduda, ara més que mai, i per sempre, olele olala ser del Barça és el millor que hi ha! I dimarts a remuntar l'eliminatòria de la champions contra el Chelsea i a per la revenja amb el Madrid a la final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada