Després de les noves retallades anunciades pel ministre Wert en l'àmbit educatiu, que afecten des de les etapes inicials fins a l'ensenyament superior (universitat), queda clar que tant l'administració central com l'autonòmica han vist clar que retallar en el tema educatiu és la millor i menys difícil solució als problemes econòmics del país.Si es puteja una mica més a aquesta colla de privilegiats (mestres) i a aquesta colla de ganduls (alumnes), apujant taxes, incrementant ratis d'alumnes per aula, incrementant hores de docència, reduint substitucions innecessàries (per exemple una baixa de menys de deu dies!), eliminant estudis inútils que només interessen a quatre hippies, baixant sous, etc., etc., etc., segur que la majoria social ho accepta sense problemes, i fins i tot, potser, aplaudeix les mesures. Que ja està bé de privilegis i que s'han de posar les piles, que fa trenta anys no hi havia tants privilegis i bé que funcionava tot. Oi?
Fa trenta o quaranta anys potser hi havia aules de 30 o 40 alumnes, però aleshores encara estava ben vist que un mestre es fes respectar a base d'hòsties, amb la qual cosa era molt més senzill mantenir una disciplina i un ordre. Fa 30 o 40 anys l'heterogeneitat dins d'una aula no tenia res a veure amb la realitat social actual, en que et pots trobar amb aules amb 25 alumnes de 25 nacionalitats diferents, amb 7 o 8 llengües diferents, i cultures diferents. Fa 30 o 40 anys si hi havia alumnes "tontos" doncs no passava res, ja que no existien els informes PISA, i aquests alumnes podien passar a fer FP i així es formava a bons tècnics i operaris qualificats. No calia atendre la diversitat, ja que ningú es preocupava tant pel fracàs escolar.
Suposo que la preocupació que mostren els nostres governants quan apareixen els resultats dels informes del nivell educatiu dels nostres estudiants, és en realitat un gest de cara a la galeria, perquè sembli que realment els preocupa. De fet, això no els preocupa gaire. Els preocupa més la despesa que suposa l'educació pública, i el que s'estalviarien si passes a ser tota privada. D'aquesta manera, només estudiarien els que realment tinguin interès. O pasta.
Estic segur que aquest cadena de retallades contra l'educació no s'acabarà aquí. Per què? Doncs perquè les conseqüències de retallar en l'àmbit educatiu no es perceben a curt termini i no alteren gaire la qualitat de vida de les persones (bé, a banda dels mestres i dels alumnes). Si augmenten les llistes d'espera hospitalàries, o els impostos, o el preu dels medicaments, o els peatges, o els transports, tothom es queixarà (o no!). Però què importa si són 25 o 30 o 35 alumnes a l'aula si els ha d'aguantar el mestre, i fa 30 anys ja era així? Què importa si el meu fill està deu dies sense fer educació física perquè el mestre està de baixa i no el substitueixen? Segur que faran alguna altra cosa interessant. Què importa si les escoles privades fan una hora més al dia que les públiques perquè s'ho poden pagar? Què importa si les escoles privades no assumeixen la realitat social que vivim (augment d'immigració) i són petits oasis d'irrealitat? Què importa si un mestre està més cremat que el pal d'un xurrer, i no li queden hores per corregir deures, exàmens, o preparar classes? Per això el paguen, no? I molt bé, per cert (diuen).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada