He volgut iniciar aquesta entrada amb aquesta vinyeta que plasma a la perfecció com els mitjans de comunicació poden manipular la realitat segons els convingui. Qualsevol imatge de violència antisistema sorgida a les nostres contrades és considerada com "vandalisme" i obra de quatre vàndals esbojarrats. Si aquestes imatges es reprodueixen a milers de quilòmetres (a poder ser en altres continents on no hi ha una "autèntica democràcia") es consideren revolucionàries, i fins i tot, comprensibles. Contradiccions comunicatives, no?
Per altra banda, ahir es van produir dos processos electorals força importants a dos països d'Europa: a França i a Grècia. En ambdós casos, els votants estaven cridats a decidir el futur president dels governs respectius. En el cas francès es va produir l'anunciat canvi de govern, al superar François Hollande a Nicolas Sarkozy per un escàs marge de tres punts (51,6 a 48,4). És a dir, la mateixa merda amb diferents sigles. Socialistes (vaja, neoliberals centristes) per Conservadors (liberals igual però més carques), i tot quedarà més o menys com estava, per gaudi de banquers, empresaris, i xoriços varis, a més dels sociates catalans que veuen com se'ls obren les portes del cel, i de la Generalitat i de ves a saber on més...
El cas de Grècia és completament diferent, ja que els dos partits majoritaris s'han fotut una hòstia de consideració, al passar del 77% dels sufragis a un 32% que els deixa en una posició de debilitat força evident, tot i que la nova llei electoral grega atorgui 50 escons "per la patilla" a la força més votada, que en aquest cas són els conservadors (més conservadors, vaja) de Nova Democràcia, que curiosament només han aconseguit dos punts més de percentatge real de vots que el segon partit més votat, el partit revelació, l'esquerrà Syriza. Què bé que s'ho munten, doncs, els partits majoritaris per deixar-ho tot ben apamat i mantenir l'statu quo!
De fet, la llei electoral espanyola també beneficia als partits majoritaris (PP i PSOE), i no solament pel que fa a la transformació de vots en escons, sinó també pel que fa al repartiment de quotes televisives, pressupost per les campanyes... ¿Arribarà el dia que els electors espanyols comencin a pensar amb el cap i no amb l'estomac abans de votar i decideixin enviar a prendre pel cul als principals causants de les nostres desgràcies? O hem de viure sota el jou del bipartidisme pels segles dels segles? Sembla que a Grècia s'ha obert la veda, i malgrat els grecs siguin els inventors de la democràcia, em nego a creure que aquí siguem tan imbècils com per mantenir aquest sistema tan pervers i immobilista.
Jo només veig dues possibles solucions als nostres problemes, i no sé quina de les dues està més propera i quina més llunyana. Una és la revolució per les armes contra el sistema. Aquesta seria per força violenta i desagradable com la gran majoria de revolucions que han triomfat. Hi hauria víctimes i botxins, i vencedors i vençuts. L'altre passa per un despertar de consciències i un canvi per les urnes, però no a l'estil francès, eh! Quan la gran majoria dels votants decidís que cal un canvi real i deixessin de votar als de sempre. Al pas que anem, em decanto una mica més per la primera solució que per la segona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada