Ahir vaig estrenar-me en això de la campanya d'insubmissió ciutadana a la sagnia dels peatges a Catalunya. Va ser concretament en un viatge fins a Perpinyà per veure un partit de rugbi de l'Usap. Els 160 km. aprox. que separen la meva ciutat, Terrassa, de la frontera amb l'estat francès, em costen 12 "eurazos" anada i 12 més de tornada. Quasi res... Mentres que els espanyols poden fer quilòmetres i quilòmetres sense pagar ni un duro, a mi em roben una pasta cada vegada que agafo el cotxe i em moc pel meu país. No pago prou impostos com perquè a sobre em facin pagar per l'us d'una infraestructura que fa molts anys que ja s'ha amortitzat?
És com si camí de Perpinyà ens haguessin parat una colla de bandolers i ens haguessin exigit un impost per poder continuar. Aquest cop però vam decidir rebel·lar-nos i no pagar als lladres, malgrat que aquests tenen l'inestimable suport dels que governen i encara ens podran reclamar el que no els hem volgut pagar. Val a dir que els bandolers van ser molt educats i ens van deixar passar sense sang ni ferides. Van prendre nota de la matricula del cotxe, i en menys de dos minuts ja ens aixecaven la barrera i ens posaven el semàfor en verd. Són uns lladres no violents, i això, malgrat no deixin de ser lladres, s'agraeix.
Sonen campanes que alguns grups de bandolers volen anar a robar a terres d'Espanya també. Seria d'agrair que marxessin tots un bon temps (com a mínim trenta o quaranta anys) cap allà, més enllà de l'Ebre, a saquejar les butxaques dels espanyols, ja que les catalanes les han deixat ben buides. Ja que no podem evitar que els bandolers deixin de robar, a veure si aconseguim que ho facin ben lluny de casa. Ara, és curiós comprovar que en l'actualitat, tot i conèixer els noms i domicilis de tots aquests bandolers, les autoritats continuïn permetent les seves accions saquejadores. Als bandolers de fa tres segles ja els haguessin detingut i penjat de la forca. Bé, potser finalment es farà justícia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada