"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 8 de juny del 2012

Amnisties fiscals i inspeccions selectives.

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques Cristobal Burns.


El govern espanyol ha decidit amnistiar a tots els lladres-estafadors-defraudadors a l'hisenda pública perquè puguin declarar tots els bens mai declarats (immobles, d'activitats econòmiques, de comptes corrents, efectiu, etc.) pagant tan sols un 10% d'impostos. Vaja, que surt a compte defraudar tot el que es pugui durant un temps esperant les amnisties fiscals del govern de torn. Amb aquesta maniobra el govern espera recaptar 25 mil milions d'euros, quantitat amb la que a dures penes podrà rescatar a Bankia que rquereix ajudes al voltant d'aquesta xifra per evitar la fallida, sense que hagin tallat el coll a cap dirigent, ni tan sols ningú s'hagi suïcidat ni res.

Segurament, la major part del diner negre i dels bens no declarats a l'agència tributària que afloraran gràcies a l'amnistia, no provindran majoritàriament de lladres catalans, que també n'hi ha, sinó de lladres de la resta de l'estat. I ho crec, després de conèixer la notícia que Catalunya és la comunitat autònoma amb més inspectors fiscals i la que més paga per compensar l'evasió fiscal estatal. Catalunya compta amb un inspector d'hisenda per cada 563 empreses, mentres que a Madrid en tenen un per cada 607. En total, Catalunya té 260 inspectors més que Madrid (quina manera més intel·ligent de crear ocupació a casa nostra que tenen els governants espanyols). I tenint en compte que a Madrid s'ubiquen la major part de les grans empreses espanyoles, està clar on es concentra la gran bossa de frau fiscal a l'estat espanyol.

Sembla ser que el govern de Madrid (l'enemic del poble català), prefereix escanyar a la petita i mitjana empresa catalana, que no pas a les grans multinacionals de la capital del regne. Aquesta nova injustícia fiscal envers els catalans, és un nou argument per desitjar la independència, un més. Hi ha tants arguments per desitjar la independència que em faig creus que aquesta "necessitat" no sigui compartida per la gran majoria dels catalans que prefereixen continuar sent espanyols a qualsevol preu, o per evitar maldecaps. I ja veieu quin és el preu de ser espanyols, i si en dóna de maldecaps...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada