Les "7" diferències.

Aquestes dues fotografies mostren a escolars de dues escoles de Terrassa. Tot i que als governants de la nostra ciutat els agradi anomenar-la com "La ciutat de les persones", val a dir, que no totes les persones de Terrassa tenen les mateixes possibilitats per prosperar a la vida, per molts motius. Malgrat que encara hi hagi il·lusos que creguin en l'ascens social a partir de l'educació, i en l'utòpica "meritocràcia", la realitat del nostre sistema educatiu ens fa evident que en funció de la posició social que t'hagi tocat al néixer es podrà aspirar a escalar dins de la piràmide social, o t'hauràs de conformar amb "anar fent". 

Si us fixeu bé en les dues fotos, observareu que els nens d'una escola van tots ben uniformats a veure a l'alcalde, perquè els pares d'aquests nens no tenen cap problema per compra'ls-hi el xandall per educació física, ni els llibres, ni l'ordinador, ni res del que puguin necessitar per la seva formació. En canvi els altres nens és molt probable que vesteixin roba de segona mà, i que no es puguin permetre capricis com un llibre de lectura.

Suposo que també us haureu adonat que entre els alumnes de la primera foto, no es distingeixen alumnes d'altres cultures que no siguin la catalana, o l'espanyola en tot cas. A l'altre fotografia, només apareixen dos alumnes de cultura espanyola entre la resta, de cultures marroquina, romanesa, xinesa, senegalesa, equatoriana, colombiana... 

És possible que algun dels alumnes de la primera fotografia puguin aspirar algun dia a ocupar la butaca de l'alcalde al saló de plens de l'ajuntament. M'estranyaria molt, moltíssim, que algun dels nens i les nenes de la fotografia inferior aspirin mai a aquest càrrec.

Probablement, la majoria dels alumnes de la fotografia superior parlin dues o tres llengües (català, castellà i una mica d'anglès. L'anglès anirà una mica en funció de si els pares apunten al fill/a a una acadèmia privada d'idiomes). La majoria dels que apareixen a la fotografia inferior, parlen tres idiomes, i amb una mica de sort, acabaran xampurrejant també l'anglès, o aprenent-lo per necessitat.

M'atreveixo a pronosticar que més del 50% dels alumnes que porten el mateix xandall a la fotografia, acabaran fent (que no vol dir superant) estudis superiors (universitaris com a mínim). Dels altres, amb el que s'està retallant en educació amb l'excusa de la crisi, i els augments de les quotes universitàries, consideraria un èxit si tres o quatre d'ells acaben arribant a la universitat. I no vull dir amb això que ser universitari sigui l'únic camí per obrir-se pas en aquesta vida, però quin pare no voldria que el seu fill/a anés a la universitat?

A l'escola dels nens del xandall deu ser molt fàcil fer de mestre, i els conflictes deuen ser tan petits que a l'escola dels de sota aquests conflictes passarien desapercebuts. I no parlem dels conflictes i problemàtiques diverses que viuen/pateixen en el dia a dia a fora de l'escola els uns i els altres.

És molt probable que els nens de la foto superior tinguin pares advocats, empresaris, banquers, arquitectes, o metges. És molt probable que els pares dels nens de la foto inferior siguin escombriaires, perruquers, aturats, manobres, reponedors, caixeres...

I ara us deixo la pregunta. Quin són els nens de l'escola concertada i quins els de la pública? Si no ho teniu molt clar torneu-vos a mirar amb deteniment les dues fotografies.