Dissabte vaig estar celebrant els primers quaranta anys de l'Albert de Cornellà, un bon amic casteller que porta més de la meitat de la seva vida dedicada als Castellers de Cornellà, ja sigui pujant al tronc dels castells, fent pinya, o dirigint la colla com a cap de colla o en qualsevol tasca de representació. De fet, és un dels principals (per no dir el principal) ambaixadors d'aquesta colla des dels seus inicis (1991). I a banda dels castells, encara li sobra temps per fer de pare, de parella, de ciclista, d'escalador, de diable i, fins i tot, de sortir de festa algun dia (en aquesta activitat hi té la mà trencada, i acostuma a "guanyar" sempre ;-) ).
Ja ho he comentat alguna vegada, però em sembla interessant repetir-ho, que té molt mèrit el que fan castellers com l'Albert, que porten tants anys dedicats a la colla de la seva ciutat, per amor als castells i per mantenir vives les tradicions a la ciutat. És difícil aguantar molts anys en una colla castellera, però encara ho és més si la colla baixa el nivell, i costa arrossegar a la gent als assaigs i a les actuacions. Ara sembla que els Castellers de Cornellà tornen a agafar embranzida, i me n'alegro especialment per l'Albert, que sempre ha estat al peu del canó, en els moments difícils, i en els més difícils encara.
Moltes felicitats company, i ens veiem per les places!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada