Le Gran C - una bona estona al Teatre Grec de Barcelona.

Companyia XY - Le Gran C.

Aquest dissabte i diumenge ha estat actuant a Barcelona l'amic Tomàs Cardús amb la seva companyia francesa de circ, presentant l'espectacle "Le gran C" al festival grec. Jo tenia la intenció de veure'l el dissabte, però la pluja va fer que se suspengués l'espectacle quan tan sols es portaven vint minuts de funció. Així que ahir vaig tornar al teatre per veure l'espectacle complert, i afortunadament, aquest cop no hi van haver incidències climatològiques, més enllà d'una xafogor destacable.

Em va agradar força l'espectacle, sobretot pel seu dinamisme. El fet que una quinzena d'artistes apareguin en escena, possibilita que sempre hi hagi algun "numeret", i que hi hagi pocs temps morts o pauses d'aquelles que posen a prova la paciència d'un. Mentres uns estan en ple exercici, uns altres tenen temps d'agafar aire, i així successivament. Tot i que l'inici de la funció és lent i més aviat  poètic, amb escassa dificultat tècnica, a mesura que avança l'espectacle i que els artistes agafen el to físic, va augmentant el ritme i el grau de dificultat de les accions, amb figures i acrobàcies de molt mèrit, amb grans dosis d'emoció i els ais i uis corresponents de l'audiència.

Des del primer moment te n'adones de la gran influència del Tomàs en la concepció de l'espectacle, amb les construccions castelleres (pilars, un tres amb l'agulla, pilars per sota, a la veracreu, pilars de 3 invertits amb el més gran d'anxeneta i el més petit a sota...), i els jocs d'equilibri amb el corró de fusta, tan utilitzat en els assaigs de canalla o dels pilaners a la nostra colla. Suposo que també devia tenir ell la idea de dedicar al públic la cançó de Lluís Llach l"'Estaca" que van cantar a capel·la com a agraïment als aplaudiments del públic al final de la funció.

També apareixen en escena algunes referències al rugbi, un esport molt arrelat a França, amb simulacions de "melés" i l'enlairament de persones com en la recepció d'un fora de banda, o l'acumulació de gent uns sobre dels altres com si es tractés d'una "pila de greix" per rescatar la pilota ovalada.

I a aquests exercicis s'hi sumen un munt d'acrobàcies aèries, equilibris de tota mena, i coreografies diverses per l'escenari. En total, són uns 70 minuts d'espectacle molt distrets i intensos. L'enhorabona Tomàs i companyia!