"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 6 d’agost del 2012

A-LE-LU-IA!!! Lloem a Àlex Fàbregas.


En les darreres hores, la majoria dels mitjans de comunicació nazionals s'han fet ressó de les declaracions del jugador de l'equip espanyol d'hoquei herba, el català Àlex Fàbregas, al diari digital de l'Ara, on afirma no sentir res d'especial quan llueix la samarreta amb els colors groc i vermell de la bandera espanyola en els partits internacionals. També afirma que l'himne que a ell li emociona és el català, els segadors, i que l'espanyol ni fu ni fa.

Aquestes declaracions tan esperades i desitjades entre molts catalans (segurament molts d'altres catalans s'hauran sentit ofesos), han aixecat una autèntica polseguera i un encès debat a les xarxes socials on uns quants critíquen, insulten i fins i tot, amenacen de mort al jugador barceloní, mentres d'altres lloen la seva integritat i sinceritat, i li agraeixen que hagi fet públic el seu sentiment identitari únicament i estricta català.

Crec que és molt positiu que els espanyols sàpiguen que hi ha molts esportistes catalans que competeixen per Ejpañia perquè no tenen cap altre remei, i per la seva il·lusió per poder competir en competicions internacionals (olimpíades, mundials, europeus...). I que si l'estat espanyol els donés l'oportunitat de triar, no dubtarien per triar de defensar els colors de la senyera, i representar al poble català (el seu encara que a molts els faci molta ràbia acceptar-ho).

Estaria molt bé, que a partir d'ara hi haguessin altres exemples com el de l'Àlex, i més esportistes catalans s'atrevissin a mostrar els seus sentiments nacionals lliurement. Potser d'aquesta manera les autoritats esportives i polítiques espanyoles se n'adonarien (si no ho saben ja), i molts espanyols amb la bena als ulls, que hi ha molts catalans que ni ens sentim orgullosos de ser espanyols, ni se'ns posa la pell de gallina a l'escoltar l'himne espanyol, ni al veure la bandera roig-i-gualda.

Potser el dia que els esportistes catalans apareguin amb més asiduïtat als mitjans expressant els seus sentiments reals, ens aproparem una mica més cap a l'alliberament com a nació. Però, malauradament, com diem els catalans, una flor no fa estiu.

Gràcies Àlex! Esportistes terrassencs que competiu per Ejpañia, preneu exemple!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada