Dia 10 - Solo a Solo.

Amb un noi javanès hinduista al temple de Sukuh.

Encara que la fotografia mostri el contrari, continuo anant per aquestes terres indonèsies sol i amb la meva (llogada) moto. Malgrat la solitud, la cosa no se'm fa gens avorrida, a banda dels vespres quan estic a l'hostal, tot i que tinc un gran entreteniment en forma de miniportatil que m'ajuda a passar millor aquestes hores, abans no agafo el son. Aquesta nit, afortunadament, he pogut dormir d'una tirada mes de vuit hores, i he recuperat les energies necessàries per continuar donant tombs per aquests mons de deu. Perquè us imagineu com he dormit de profund, ni m'he assabentat de les pregaries de la mesquita que tenim al costat, ni tampoc al gall que tenen al pati de la casa, que quan estàs despert se sent un "rato".

Cascada de 80 m. a Sewu. Amb micos i tal pels voltants.

Avui la ruta motera m'ha dut fins als peus del volcà Lawu, que fa de limit imaginari entre la Java central i l'oriental. Lamentablement, avui hi havia núvols baixos per tota la zona, i no m'ha permès contemplar i fotografiar el volcà de cap de les maneres. Vaja, es que ni l'he vist! El que si que he pogut veure son un parell de temples hinduistes, el Candi Sukuh i el Candi Ceto, així com el salt d'aigua que veieu a la imatge anterior, molt proper al volcà Lawu. Els llocs que he visitat avui potser no son res de l'altre mon en comparació amb altres meravelles arquitectoniques o de la natura, Peró el sol fet de rodar per les carreteres i camins per on he hagut de passar i veure els paisatges que he vist, ja paga la pena. Veieu sinó i feu-vos una petitíssima idea:

Camps de verdures varies i te.

Avui he tingut les meves estones de sociabilitat en diversos moments del dia. Al mati, esmorzant a la casa d'hospes, he conegut a una holandesa que també viatjava sola i que m'ha estat explicant algunes de les seves peripècies per Java. M'ha dit que la van convidar a una celebració del ramada i que va estar un parell de dies allotjada a la casa de la família i complint amb el ramada. Peró saltant-se la norma amb l'aigua... Em sembla que jo no durava ni tres hores de ramada. També he conegut a una família de Jogyakarta que estaven fent turisme per la zona. Era una parella amb dues nenes de 4 i 6 anys, i com que he vist que sabien una mica d'angles, ja que em traduïen el necessari en un local de menjar (no m'atreveixo a dir-ne restaurant d'aquests llocs), m'he apropat per fer'ls-hi alguna pregunta i m'han convidat a seure al seu costat per xerrar una estona.

Si no s'arriba a la benzinera, cap problema! Hi ha benzina per tot arreu.

Avui es commemora el dia de la independència d'Indonèsia. Fa 67 anys que el president Sukarno va declarar-la unilateralment, tot i que els holandesos no la van reconèixer formalment (gracies a la pressió internacional, tot sigui dit) fins al cap de quatre anys. Esperem que els nostres polítics, no triguin gaire mes a adonar-se que Catalunya ha de ser independent o no serà, i que apostin decididament per declara la independencia de manera unilateral, sense esperar que els espanyols ho acceptin. Crec que la comunitat internacional ja ens coneix prou be com a poble, i segur que aquest cop no deixaran que els espanyols enviïn els tancs a la Diagonal de Barcelona.