"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 18 d’agost del 2012

Dia 11 - Definitivament, els javanesos són simpàtics.

Pagès de Selo, mostrant l'eina de treball i els fruits (tabac).
Crec que ja ho he comentat en alguna ocasió al llarg de les diverses entrades al bloc des de que soc per aquí, però vull reafirmar que els javanesos son, en general, gent molt agradable i simpàtica. Tot i que sovint una primera impressió pot portar-te a malfiar-te'n d'algu, enseguida canvien l'espressió de la cara quan els fas qualsevol gest de complicitat com una salutació, un "hello" o una rialla. Fins i tot les dones amb els mocadors al cap s'estan de mostrar-se simpàtiques i no tenen cap mena de pudor a observar-te, saludar-te i somriure quan em veuen (serà el cabell, les ulleres, o tot plegat potser...).

família javanesa de Jogyakarta de vacances pels voltants de Solo.
Els javanesos son molt comunicatius i els encanta parlar. Això ho he comprovat passejant pel carrer o als allotjaments on he anat parant. I senten curiositat per saber d'on vens, que fas, i com et trobes. De vegades tinc la sort de topar-me amb algun que xampurreja l'anglès i podem tenir un intercanvi de paraules una mica mes enllà del hola, moltes gracies i soc fan del Barca... això ho entenen tots. Barcelona es la ciutat mes popular de mon avui en dia, sens dubte.

El Dalí indonesi?
Avui he comprovat l'amabilitat dels javanesos una vegada mes, en una visita improvisada a una escola de Solo. Aquests dies son festius pels alumnes, ja que s'apropa el final de Ramada, i m'he parat davant d'una escola perquè m'han fet gracia els murals que hi havia pintats a les parets. Veient que era oberta m'he introduït fins al pati, fins que ha sortit el conserge, o vigilant, i li he demanat si podia veure una mica l'escola i prendre alguna foto. Doncs el paio m'ha fet la visita completa per aules, biblioteca, aula de musica... Amb un angles mes que just, però fent-nos entendre, m'ha explicat els orígens holandesos i catòlics de l'escola, el nombre d'alumnes per aula, l'any que van començar a anar-hi també nenes, el nombre d'alumnes i professors...

Recollint llenya per fer foc per escalfar la casa.
Avui no he marxat de Solo en tot el dia. M'he dedicat a visitar els llocs mes interessants de la ciutat: el mercat del menjar, el mercat de la roba, els palaus dels sultans, la mesquita (on m'he col.lat en pantalons curts i al sortir m'han preguntat si era musulmà o no, i he hagut de fer cara de poker com aquell que no sabia...), el McDonalds (si, ho se, he caigut molt baix, però necessitava menjar alguna cosa amb sabor recognoscible), i algun que altre monument curiós, com el de la foto:

No hi veieu una mica la cara de l'Artur Mas en aquesta figura?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada