Dia 16 - Visita llampec a Jakarta i tornada.

Parada ambulant de menjar a Jakarta.

Avui m'he despertat amb piles carregades després d'una bona nit a l'hotel on m'he allotjat a Jakarta. És un hotel de la cadena Tune. Me'ls va recomanar el Txals, que té la mà trencada en els viatges per la zona del sudest asiàtic, quan vam estar a Kuala Lumpur i Bali l'any passat, i pel que he vist a la web de la cadena ja en tenen un bon grapat d'hotels arreu del sudest asiàtic, sobretot, tot i que he vist que també en tenen a Londres, i no sé si algun altre lloc d'Europa.

 



Moto-taxi de Jakarta.

 

He esmorzat al sempre entranyable "7eleven", també molt popular per aquesta zona i que acostuma a tenir una mica de tot el que es pugui necessitar quan hi ha gana o set. Fins i tot birres, que en aquest país islàmic, no sempre són fàcils de trobar. UN cafè Mocca i una muffin de xocolata m'ha deixat el cos prou bé com per iniciar una ruta a peu per anar a veure algun lloc destacable d'aquesta super poblada ciutat. He visitat la gran mesquita d'Istiqlal, on m'han deixat entrar en calça curta, i fins i tot m'han fet una visita guiada ben profitosa, ja que el guia-segurata es defensava el necessari en anglès. Al final de la visita m'ha demanat la "voluntat" per ell i pel "compintxe" de l'entrada, i ho he arreglat amb 10.000 rúpies per barba.

 

 

La mesquita era força gran. M'ha dit el guàrdia-guia que hi cabien prop de 200.000 persones, i que era considerada una de les de major capacitat dins del món islàmic. No hem d'oblidar, que Indonèsia és el major país musulmà en quant a nombre d'habitants amb aquesta religió, per sobre d'altres com ara Iraq, Iran, Pakistan, Egipte... També m'ha assenyalat els llocs on podien resar les dones i els homes, i la cúpula de 45 metres de diàmetre.

 



Gran mesquita Istiqlal de Jakarta.



 

Després de veure la mesquita per dins, i la catedral per fora, he anat a veure el monument nacional. Una mena de pirulí de prop de cent metres, en record de la independència. Hi havia llargues cues (de prop de 3 hores m'han dit) per pujar en ascensor fins a dalt de tot, així que m'he limitat a fer una volta pels voltants, i per la zona interior baixa, on hi ha tot una sèrie de representacions de la història indonèsia fetes amb figuretes i maquetes bastant ben aconseguides.

 

Així doncs acaba el meu periple indonesi d'aquest estiu. Me'n vaig cap a l'aeroport que m'espera tot un dia de vols, connexions i trasllats. Ens veiem per Terrassa aviat, o per les places castelleres, o pels bars i concerts.