Dia 2 - Setir-se observat.

qui diu que Ejpañia no té prestigi internacional?

Avui he marxat de Jakarta per aterrar a Semarang cap a primera hora de la tarda. He volat amb la que diuen és la millor companyia de low cost del món, AirAsia, i potser tenen raó. Per puntualitat, per servei, pels avions que gasten, pels preus... A la revista de la companyia m'he trobat amb aquest anunci de cafè a la contraportada. Es veu que els indonesis encara no s'han assabentat que Ejpañia està en crisi, i que ni els toreros se salven.



Treballadors de la neteja a Jakarta.

No sé fins a quin punt estan assabentats els indonesis de la precària, per no dir dramàtica, situació de l'economia espanyola. Potser els hauré d'explicar als indonesis que l'estat que ens roba i sotmet, també va viure la seva etapa de glòria i esplendor (en part gràcies a les ajudes europees) fins l'any 2007, on molts es pensaven que vivien en un país ric i com a rics actuaven, i es veien més BMW i Mercedes que a Alemanya. Actualment Indonèsia és dels països amb un major creixement de l'ecnomia, amb uns augments del PIB al voltant del 10% l'any passat. Això és créixer.

Potser un dels motius del creixement econòmic d'Indonèsia és no tenir els nivells d'atur que té Ejpañia. Si més no, veient la manera que tenen de generar ocupació, no m'estranya que hi hagi poc atur. Una feina que a casa nostra faria una sola persona (la qualitat de la tasca ja no la valoro), a Indonèsia la poden arribar a fer fins a quinze. Com per exemple els escombraires de la imatge. Però d'exemples n'hi ha molts més. A les estacions d'autobusos veus molts treballadors per la poca feina que tenen. O als hotels, un excés de personal. Vaja, em sembla bé si es tracta de repartir la riquesa que genera el país.



Mesquita de Semarang. Culers a tot el món.

En les poques hores que porto per l'illa de Java, us puc assegurar que aquí la gran majoria també són del Barça. Ja he vist un bon grapat de samarretes culers i cap del Madrid. A més, el de la recepció de l'hotel m'ha parlat del Barça com els "catalans" i no m'he pogut estar de fer-lo coneixedor de la causa catalana i del sentiment no-espanyolista de molts catalans  (perquè, malauradament, de moment, per un català sentir-se solament català vol dir sentir-se no-espanyol).

Per cert, tot i que d'entrada no simpatitzi amb cap religió o creença dels centenars o milers existents, a banda de la religió culer, he de reconèixer que els musulmans són dels que millor s'ho munten a l'hora de gaudir dels espais sagrats. Algunes mesquites que he visitat semblaven més aviat refugis pel descans dels seus feligresos, que no pas temples de meditació i pregària. Veure a un munt de gent apalancada, asseguda i estirada pel terra, fent la becaineta o petant la xerrada, em deixa una sensació de bon rotllo entre els usuaris del lloc. Res a veure amb les esglésies catòliques on si algú s'atrevís a seure al terra o a estirar-se dalt d'un banc, vindria ràpidament la policia eclesiàstica a fer-te fora. (A mi em va passar una cosa per l'estil fa anys en una petita església de Galícia, on em van venir a fer fora per anar sense samarreta. No vaig poder convèncer a la monja que em feia fora tot i que li vaig recordar que a la creu que tenien dalt de l'altar hi tenien a un senyor gairebé nu del tot).

Mercat al carrer a Semarang.

Normalment soc un turista poc donat a manllevar la intimitat de les persones. Soc dels que es talla bastant a l'hora de retratar la vida de la gent i les seves costums. Tot i que m'encantaria poder captar moltes més d'aquestes escenes de quotidianitat, i els rostres de la gent treballant, jugant, xerrant, no fent res, etc., reconec que el meu pudor personal fa que m'abstingui i que em limiti a gravar a la memòria (escassa malauradament) moltes d'aquestes estampes. 

Avui però m'he trobat amb el cas d'aquestes senyores d'origen xinès (majoritari a Semarang) que m'han demanat que les retrates mentre escorrien l'arròs acabat de bullir. Poques vegades m'he trobat amb situacions d'aquest tipus en tots els viatges que he fet al llarg dels anys, i m'ha fet gràcia l'anècdota.

Demà espero poder-vos explicar si hauré pogut resoldre un aspecte cabdal de la meva estada a Semarang. Tenia previst llogar una moto aquí per iniciar una ruta pel centre de l'illa, però em sembla que ho tindré ben difícil, ja que preguntant a la recepció de l'hotel m'han dit que a Semarang no es lloguen motos, i després de donar un volt per la ciutat no he vist cap lloc. Potser hauré de refer els meus plans inicials. Però que seria del viatjar sense aquests imprevistos??