Dia 3 - Sentir-se estafat.

La meva nova llar a Jogyakarta.

Aquest matí quan m'he despertat, després d'haver parat el despertador del mòbil una estona abans (4 hores per ser exactes), m'he adonat que havia estat dormint prop de 12 hores. No recordo la darrera vegada que vaig arribar a dormir tal quantitat d'hores. Em sembla que ni en les més mítiques empalmades per Sant Joan o Cap d'any, havia aconseguit encadenar tantes hores seguides al llit. No sé si haurà estat la són acumulada al llarg del curs (que m'estranyaria ja que acostumo a dormir un mínim de set hores diàries), l'acumulada al llarg de les hores de viatge fins aquí, o que m'hagi mossegat la mosca tsé-tsé. En tot cas, m'havia posat el despertador a les 6 del matí i he obert els ulls perquè m'han trucat al telèfon de l'habitació (per equivocació!) cap a les 10:15.

Aquest matí he decidit que a Semarang no hi faria res de bo. No hi ha gaire cosa interessant per veure-hi, i tampoc podria aconseguir llogar la moto. Així que he decidit agafar un bus i baixar més al sud de Java, cap a Jogyakarta. He llegit a la guia que allà sí que és possible llogar motos, i com aquest és un dels objectius principals del viatge, no m'ho he pensat dues vegades.

El viatge cap a Semarang dura al voltant de 4 hores. La distància no és de gaire més de 80 quilòmetres, però amb l'estat de les carreteres i la quantitat de vehicles que hi circulen, per un vehicle gran és impossible fer-ho més ràpid (per això tinc tant interès en la moto, a banda de la llibertat i independència que et dóna). El més difícil del viatge ha estat arribar fins al punt on havia d'agafar el micro-bus. Primer he agafat una mini-furgo que pensava que em duia a l'estació central d'autobusos, però que m'ha deixat en una de secundària on no sortien busos cap a Jogjakarta, però on un altre senyor m'ha dit que havia d'anar no sé on en indonesi. Com que jo no pillava ni papa, ha demanat a un conductor de "puput" (una mena de ricshaw a pedals però a la indonèsia) que m'hi portés. M'ha dut a una altre miniestació que no tenia pinta de ser la central, però d'on sí sortien busos cap a Jogyakarta.

Petita mesquita. Primer res després de trencar el dejuni.

Arribat a Jogyakarta he pujat a un taxi perquè em dugués fins a un hotel que havia vist a la guia. Amb el taxi se m'ha acabat la paciència pel que fa als intents d'estafa de la jornada, i he acabat demanat al taxista que aturés el cotxe, al comprovar que el taxímetre corria més ràpid que l'Usain Bolt als cent metres llisos. Si no m'hagués pujat en cap taxi a Indonèsia potser hagués colat, però resulta que a Jakarta ja hi havia pujat, i he vist clarament que aquell taxímetre estava més trucat que les cartes del Mag Lari. He acabat de fer el recorregut fins a l'hotel amb un altre "puput", conduit i pedalejat pel que podria ser el conductor de "puput" més vell de tot Jogyakarta. Per l'esforç i simpatia he recompensat al senyor pagant-li tres o quatre vegades el que caldria.

La del taxi no ha estat l'únic intent d'estafa del dia. La primera mini-furgo del dia que devia costar unes 3.000 rúpies per viatge, volia que li donés més de les 5.000 que li he donat, a la qual cosa m'he negat, evidentment, i no ha insistit. L'altre intent d'estafa ha estat el primer conductor de "puput" que pretenia que li donés un bitllet de 20.000 rúpies per un viatge que no val més de 3.000. Ho he arreglat donant-li un bitllet de 5.000 i dient-li que fotés el camp.

Jo mateix dalt d'un "puput" encara a Semarang.

Bé, no tot han estat "sinsabores" en la jornada d'avui. Ja estic instal·lat a una pensió del barri xinès de Jogyakarta (em recorda als barris de carrerons "Kampung" de Pekín), amb una habitació molt modesta però neta i amb wifi i tot. Estic molt a prop del centre i del rovell de l'ou. Tot pel mòdic preu de 90.000 rúpies (uns 8 euros i pico). A més avui he trobat unes catalanes que se'n van cap a Bali i he pogut parlar una estoneta amb elles i compartir experiències.

Ah!, i també he pogut fer el meu primer massatge des de que soc a Indonèsia. No ha estat el millor massatge que m'han fet mai, però per ser el primer no ha estat gens malament.