Com les criatures, el 12 torno al cole.

Avui estic molt més content que ahir. Bé, potser més que content el que estic és tranquil. Finalment, aquest migdia m'han donat feina per tot el curs, i podré viure una mica més tranquil els propers mesos. Del futur posterior no m'atreveixo a pronosticar, tal i com està el panorama, amb les continues retallades en educació del govern de la Generalitat.

Estic content, tot i que, com a mestre substitut, no tindré les mateixes condicions laborals que la resta dels meus companys funcionaris o interins. La conselleria d'ensenyament, per estalviar dos duros, ha tingut la brillant idea de reduir les jornades laborals dels substituts (només dels substituts, eh!), i així el que abans era una jornada sencera de 37'5 hores setmanals, passarà a ser de 32'5, i una mitja jornada de 18'75 es converteix en 16 per un professor substitut. I així amb la resta de possibles combinacions de jornada...

La gran pensada de la Consellera ha estat que es podien estalviar uns calerons si retallaven les mitges hores del "pati" als substituts (total si a l'hora del pati amb dos o tres mestres controlant, va que t'estrelles), i rebaixaven les hores de treball a casa (als substituts) ja que, total, pel que han de preparar... Aquestes noves mesures de la conselleria només s'entenen si  hom és malpensat i creu que la consellera vol dividir al personal docent creant distincions.

L'altre gran despropòsit de la conselleria es farà palès el proper dimecres dia 12 quan els nens tornin a l'escola, on coincidiran amb un bon grapat de mestres (substituts bàsicament) que començaran a treballar el mateix dia que ells, sense haver tingut ni un sol dia per preparar la feina, ni conèixer la nova escola, ni res de res. Per estalviar-se  un duro i mig, han decidit que cap substitut s'incorpori abans del dia 12, i d'aquesta manera no cal pagar ni el cap de setmana, ni la festa de l'11. Increïble!!!

Potser confien que els mestres de bona voluntat es decidiran a passar per les escoles algun dia abans de la incorporació oficial, per així avançar feina... no serà el meu cas, evidentment. Fins al 12 estic a l'atur, gaudint de l'allargament forçós de les vacances.