Aquest matí s'han reunit a la Moncloa els presidents de l'estat espanyol i de la Generalitat de Catalunya (futur estat europeu, o del món, o d'on sigui) per negociar un nou pacte fiscal entre Catalunya i Ejpañia. Vaja, en definitiva, perquè el president Mas sentís com Rajoy li deia que nanai del Paraguai, i que res de concerts econòmics a la basca, i que s'oblidi fins i tot de millorar les actuals condicions de finançament amb la que està caient.
Tot el que ens ha explicat el president Mas en la seva roda de premsa posterior a l'entrevista amb Rajoy era del tot previsible i endevinable. Solament li ha faltat dir una cosa que molts esperàvem que anunciés: davant la negativa del govern espanyol a negociar un nou model fiscal, i davant la reivindicació massiva del poble català amb la manifestació independentista del dia de la diada, l'única sortida que li queda al govern de CIU és la de convocar eleccions anticipades i deixar que sigui el poble qui acabi dient la seva. No ha estat així, i novament, com moltes vegades ha fet CIU en els moments decisius, ha donat un pas enrere i ha decidit que la cosa s'ha de debatre al parlament de Catalunya. O sigui, ja hi tornem a ser amb la puta i la Ramoneta... Collons, no teníem clar que era o caixa o faixa? Doncs que esperen a tirar pel recte i deixar que decideixi el poble?
Què potser tenen por que les forces independentistes els treguin quota de mercat en un hipotètic avançament electoral? O que acabi sortint tot el vot espanyolista ocult i passota i doni la victòria als socialistes? Jo crec que ara és el millor moment per apostar fort per una consulta sobiranista, donades les circumstàncies econòmiques i l'indignació de molts catalans, que fins a dia d'avui mai s'haguessin plantejat marxar d'Espanya. Si esperem a que passi la crisi, potser molts se n'oblidaran de les penúries actuals, i ja tant se'ls en fotrà.
O potser, com molts imaginàvem, els de CIU ens estan enganyant com a xinos, com de costum, i tots els discursos sobiranistes que sentim ara en boca de molts dirigents de CIU serveixen només per desviar l'atenció de les dures retallades imposades pel govern de la Generalitat, i s'acaben diluint com per art de màgia, com ja han fet amb anteriors qüestions (pacte de l'Estatut, pacte amb Aznar, pacte amb Alicia Sánchez Camacho...).
La credibilitat es demostra amb fets i no amb paraules, i de moment, CIU només ha fet que parlar molt i actuar poc. Ara toca passar a l'acció? Estaran preparats? Realment és el que volen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada