Ahir va morir un dels polítics fonamentals per entendre la història d'aquest país tant fosc i dividit que anomenen España. Als 96 anys, ni més ni menys, ha mort Santiago Carrillo, líder històric dels comunistes espanyols, i un dels principals responsables de la transició democràtica post-franquisme, per bé o per mal. Diuen que era dels pocs federalistes convençuts, tot i que ho devia ser, bàsicament, en la intimitat, com la majoria dels federalistes.
Recordo que de petit, m'agadava fer creure als companys d'escola que aquest senyor era un tiet meu, per allò de compartir cognom. Ja aleshores, tenia molt clar que a casa erem d'esquerres, i qui eren els bons i qui els dolents.
Avui no tinc tant clar que la figura del Santiago Carrillo anés a favor dels catalans en cap sentit. En tot cas, cal reconèixer-li la seva lluita antifeixista, i a favor de la classe obrera. Així doncs, avui la cançó de la tieta del Serrat pel meu tiet imaginari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada