Poc a poc i bona lletra.

Finalment, sembla que els anhels de molts catalans es podran satisfer a la propera legislatura, després que aquesta tarda el parlament de Catalunya hagi acceptat per un ampli marge (84 vots a favor, 21 en contra, i 25 abstencions) convocar una consulta (legal o il·legal segons li sembli a l'estat espanyol) per l'autodeterminació/independència/estat propi. Els vots de CIU-ERC-IC-SI-Laporta(DC)-Ernest Maragall(PSC), han estat més que suficients per tirar endavant la proposta tot i el no de PP-C's i l'abstenció dels eternament indefinits del PSOE.

Tot i que a alguns espanyols els sembli que aquestes passes endavant cap a la independència siguin maniobres de CIU per desviar l'atenció als problemes "reals" (com si la dependència d'Espanya no ho fos un problema real...) dels catalans, o per fer una "fugida endavant" o d'altres qualificatius per l'estil, cal recordar a molts d'aquests unionistes i nazionalistes espanyols que a Catalunya fa temps que es parla de separar-nos d'Espanya i que la societat civil fa dies que es va començar a mobilitzar per aconseguir el que avui s'ha votat al parlament de Catalunya. Potser no recorden a les espanyes que a un poble anomenat Arenys de Munt es va celebrar la primera consulta popular per la independència un ja llunyà 12 d'agost del 2009. I que molts altres pobles i ciutats van fer el mateix en successives convocatòries obtenint prop d'1 milió de vots favorables en suma.

Hi ha també qui pensarà que les coses podrien anar més de pressa i que li agradaria que el parlament hagués convocat la consulta per ja mateix. Crec que el govern de CIU està seguint les etapes necessàries en aquest procés i de la manera més democràtica i legal possible. Cal, a més a més, desenvolupar una intensa campanya de comunicació a nivell internacional per guanyar simpaties i futurs suports. Això no s'aconsegueix d'un dia per l'altre, i convé tenir-ho tot ben lligat per quan arribi el moment (si arriba) de fer el pas definitiu. Només cal sentir algunes declaracions dels polítics espanyols (de tots el colors polítics) i d'alguns mitjans de comunicació (públics i privats) per adonar-se que tot i que la majoria del poble català desitgés l'alliberament nacional, Espanya no ho posaria gens fàcil.