Fer esport o fer salut?

La majoria dels experts mèdics recomanen l'exercici físic com una eina immillorable per mantenir una bona condició física i un bon estat de salut. El que no queda tan clar és quin és el nivell òptim d'intensitat d'aquest exercici, i a partir de quina intensitat, aquest comença a considerar-se contraproduent, és a dir, que ens fa més mal que bé. O el que és el mateix, en comptes de millorar la nostra salut, l'empitjora.

Darrerament, veiem com la pràctica d'activitat física es relaciona cada cop més i més amb la pràctica esportiva i, fins i tot, competitiva: curses atlètiques, duatlons, triatlons, marxes populars cada cop menys populars i més competitives, ultra-raids, ultrafons, curses de muntanya... Aquelles competicions que fa cinc o deu anys aplegaven tot just a un centenar de persones, avui en dia poden arribar a aplegar a diversos centenars o milers, fins i tot. Sembla com si la vessant competitiva de l'esport engresqui més que no pas la simple rutina de la pràctica per la pràctica. Sortir a córrer o caminar, o anar en bici, sense l'al·licient de la competició no engresca tant com de l'altra manera.

Tot i que es pugui pensar que és una bona notícia el fet que més i més gent s'animi a practicar l'esport, ni que sigui per l'atracció de la competició, personalment, no tinc tan clar que aquest tipus de pràctica esportiva sigui del tot beneficiosa pels seus practicants. Potser per un personatge com el Kilian Jornet, que des dels tres anys que puja muntanyes i el seu cos està super adaptat al medi, i té unes condicions físiques extraordinàries, no representa cap problema els reptes que es proposa i les competicions duríssimes en que pren part. Però no tothom té les condicions físiques del Kilian, i tot i així, hi ha un bon grapat de gent que li segueix les passes i intenta imitar-lo. I tres quarts del mateix amb tots aquells que en un parell d'anys passen de córrer la cursa popular del seu poble a la marató de Barcelona, o similars animalades en altres disciplines.

No sé si tota aquesta gent és conscient de les conseqüències que pot comportar en els seus cossos un exercici físic tan intens sense el necessari control mèdic. El cos humà funciona com les màquines. Té una durada limitada, però podem allargar la seva vida en funció del tracte que li donem i de la cura que en tinguem. Un cotxe que fem anar cada dia a més de 150 quilòmetres per hora, segurament que ens durarà menys temps que el mateix cotxe si el fem anar un parell o tres de cops per setmana a 80. I si a més li posem sempre la millor benzina i fem les revisions oportunes, és més probable que ens duri un bon grapat d'anys. Després també dependrà de la carrosseria, del motor i d'altres característiques pròpies del vehicle i de l'entorn perquè el cotxe ens duri vint, trenta o quaranta anys... però està clar que els tracte que li donem serà clau en la seva longevitat.

Amics i amigues, gaudiu de l'activitat física sense prendre mal. Penseu que no hi ha cap recanvi de prou qualitat que pugui substituir qualsevol de les peces del nostre cos, i convé mantenir-les el major temps possible en bon funcionament. Totes les peces tenen una vida útil, impossible d'esbrinar, però val la pena fer-ne un bon us per poder-les utilitzar el màxim d'anys possible.