"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 20 de gener del 2013

Nous equips tècnic i directiu als Minyons de Terrassa.

L'Enric Cardús i el Màrius Boada, president i cap de colla dels Minyons.

Ahir es va celebrar al local dels Minyons l'assemblea anual on es trien els equips tècnic i directiu per la nova temporada, i on es fa balanç de la feina feta el darrer any. En una de les assemblees més participatives i concorregudes que recordo (més de 160 acreditats), es va acabar fent confiança al renovat equip directiu que encapçalava el president continuista, Enric Cardús (112 sí, 37 no, 12 en blanc), i a la nova proposta de junta tècnica encapçalada per una de les "vaques sagrades" de la colla, excap de colla els anys 89 i 90, 93, 96 i 99, Màrius Boada (94 sí, 45 no, 12 en blanc, 2 nuls).

Una de les principals novetats d'aquesta assemblea va ser el fet que tothom s'hagués d'acreditar per tal d'accedir-hi, i també per tenir dret a vot. A l'entrada, el nou secretari tenia els llistats de socis (actius) i els anava entregant dues paperetes. Blanca per votar (sí o no) la junta, groga per votar (sí o no) la tècnica. I enguany, tots els membres assistents tenien dret a vot tinguessin l'edat que tinguessin, novetat dels nous estatuts, ja que antigament es limitava el vot als majors de certa edat.

Una de les principals evidències del nou sistema, és que molts minyons que abans no s'atrevien (per por, per vergonya, pel què diran, o per por a represàlies) a votar en contra d'una candidatura, aquest cop ho han fet sense contemplacions. No recordo cap candidatura que hagi rebut tants vots contraris com la de la tècnica actual (45), per raons diverses (algunes es van fer paleses amb els comentaris d'alguns dels participants), que els seus integrants, i el cap de colla principalment, hauran de valorar i contrarestar.

Personalment, vaig votar a favor de la nova junta (on hi col·laboro en matèria d'activitats socials) per diverses raons: primerament, perquè és l'única candidatura de junta que es presentava; en segon lloc, perquè sé que tots els integrants tenen un gran compromís amb la colla; en tercer lloc, perquè no podia votar en contra d'una candidatura on jo hi estic present; en quart lloc, crec que s'han fet moltes coses bé, i alguna de malament, tot i que sempre és més fàcil per alguns criticar que lloar; i finalment, perquè hi ha un bon grapat de cares noves que es mereixen un vot de confiança. Crec que és força millorable la comunicació de la junta amb la colla, però tampoc podem pretendre que cada divendres després d'assaig s'hagi de muntar una petita assemblea per decidir com gestionem la colla.

Pel que fa a l'equip tècnic, el meu vot va ser en blanc. I tot i que molts dels arguments que em van fer votar a favor de la junta s'haurien de poder extrapolar a la tècnica, aquí em van moure altres qüestions. Tot i que reconec que els plantejaments tècnics i d'organització que va fer el nou cap de colla, el Màrius, em semblen molt encertats, hi ha qüestions morals que fan que no pugui donar plena confiança als nous caps. Ahir mateix, es va fer palès, amb alguna resposta del cap de colla a preguntes o comentaris dels assistents, les formes una mica prepotents i xulesques que a molta gent no agraden. Fins i tot després de l'assemblea, compartint opinions amb un company de la colla, em deia que ell havia vingut amb la intenció de votar a favor de la nova tècnica, però que després de sentir alguns comentaris una mica "fora de to" del nou cap de colla havia decidit votar en blanc.

Crec que faria bé el nou cap de colla en moderar els seus impulsos contestataris que en ocasions fan més mal que bé. I puc entendre que el cap de colla té molta pressió a sobre, i que hi ha un bon grapat de gent a la colla molt pesada, i fins i tot, molt maleducada. Però el cap de colla, és la principal figura representativa de la colla, i ha de ser un exemple de comportament, savoir-faire, i correcció. Malauradament, els Minyons hem tingut uns quants exemples de caps de colla d'estil "de barriada" i aquest estil ha acabat convertint-se en un signe de normalitat. Aquest fet ha comportat que molts membres de la colla acabessin marxant molestos pel tracte rebut i per aquestes males formes. A veure si entre tots podem aconseguir un clima d'assaig, i a les actuacions, més positiu i agradable.

I pel que fa a algunes crítiques que es van llençar sobre el nou equip de canalla, crec que no són justes en cap cas. Desconfiar de la capacitat d'aquest equip de canalla pel sol fet que la major part dels seus integrants no tenen experiència en altres equips de canalla, ho trobo un argument de poc pes. De fet, la passada temporada també hi havia una barreja d'experiència i inexperiència i ningú ho va qüestionar... al nou equip hi figuren persones que han començat fent castells d'acotxador, persones que porten més de vint anys fent castells, i persones que ja saben el que és treballar amb la canalla, tant pel que fa a l'aspecte tècnic com l'humà. El nou equip és jove, però no inexpert. Un vot de confiança, no? L'única cosa que m'inquieta és si seran suficients els cinc membres de l'equip per portar l'assaig amb tota la canalla, o si afegiran a nous col·laboradors per poder fer més proves.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada