Un Cyrano molt terrassenc.

L'actor terrassenc Pere Arquillué en el paper de Cyrano de Bergerac.

El passat diumenge va aterrar a Terrassa la companyia teatral "La Perla 29" amb el muntatge de "Cyrano de Bergerac". Aquesta obra, estrenada a Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya, en el mes de maig de l'any passat, està actualment de gira pel territori català. Dirigida per l'Oriol Broggi, compta entre el repartiment, amb un dels millors actors catalans del moment, el terrassenc Pere Arquillué, en el paper de Cyrano. I també apareix, tot i que en un paper secundari, la filla del Pere, tocant el violí, cantant, o fent de monja.

El Cyrano se'ns presenta com un personatge a voltes divertit, a voltes romàntic, orgullós, ofensiu, irònic, fanfarró, patidor, atrevit, malhumorat..., i sobretot, sobretot, molt loquaç. I aquesta loquacitat va acompanyada d'una facilitat extraordinària per parlar en vers, que meravella a uns i descol·loca a altres. Malgrat totes aquestes qualitats, el Cyrano no pot ser un home completament feliç, degut a un defecte físic que el turmenta: el seu gran nas. Tant gran com l'amor que professa en secret per la seva cosina Roxana.

La història del Cyrano és la història dramàtica d'un amor no correspost per causes estètiques. Com reconeix el propi Cyrano al seu competidor Cristian, en la lluita per l'amor de Roxana, ella està enamorada de les paraules d'ell (Cyrano) però de la cara de l'altre. I és per això que la noia tria al més bell i no al més loquaç, tot i que el Cyrano, reconeixent la seva inferioritat física i llençant la tovallola, acaba donant un cop de mà al seu competidor per tal que se'n surti bé amb les paraules davant la noia.

Tot i que no estic gens versat en el teatre en vers, reconec que vaig gaudir molt amb aquesta peça clàssica. Principalment, pel gran paper del Pere Arquillué, i pel gran personatge que interpreta, creat a finals del segle 19 pel dramaturg francès Edmond Rostand, i basat en el poeta i soldat del segle 17, Cyrano de Bergerac.