"Una línia fina". Una llengua menystinguda.

Ahir a TV3 van emetre el documental francès "A fine line" (una línia fina) que segueix a l'atleta-muntanyenc-esquiador català Kilian Jornet en l'inici del seu darrer repte d'assolir vuit fites muntanyenques, d'especial significat per a ell, arreu del món. La primera d'aquestes és la travessa del Mont Blanc, en la que se centra el documental, que va acabar dramàticament amb la mort del seu company d'expedició, el francès Stephane Brosse.

 

El documental mostra uns paisatges espectaculars i s'apropa a la figura d'aquest superatleta amb entrevistes personals, així com entrevistes a personatges de l'entorn del Kilian: la mare, la germana, diferents col·legues d'afició, amics, preparadors... També fa un seguiment dels entrenaments del Kilian, així com d'alguns moments més místics d'aquest. Ens vol mostrar doncs, no tant sols la part competitiva i de superació personal del protagonista, sinó també la seva vessant mística.

 

Un detall que em va sobtar especialment, és el fet que els "actors" catalans que apareixen al documental (el propi Kilian, els seus familiars, amics...), s'expressen originalment en castellà (tot i que ells mateixos han tingut el "detall" de doblar-se per la versió catalana). Em pregunto que més li donava als francesos que els protagonistes parlessin en català o castellà si cap de les dues és la llengua pròpia dels francesos. I per què alguns catalans tenen tan poca consideració amb la seva llengua pròpia. Serà un tema de diners? Serà una qüestió d'autoflagelació? Es tracta d'una estratègia comercial?

 

N'estic ben fart de comprovar com som els mateixos catalans els qui menystenim la nostra llengua a la primera ocasió que se'ns presenta. Que un nouvingut ens parla castellà! Doncs li contestem en la llengua de l'imperi que per això l'hem après i hem de ser educats... Que un nen ens contesta en castellà! Doncs, ai pobrissó, li parlarem castellà perquè ens entengui... Que ens volen entrevistar els de la tele espanyola! Doncs renunciem a la nostra llengua perquè ens entenguin fins al Paraguai, que els espanyols això d'aprendre idiomes ho porten fatal... Que el cambrer del bar que porta quaranta anys a Catalunya ens pregunta que "qué quieren?"! Doncs ràpidament al castellà, no vagi a ser que el pobre senyor s'ofengui...