Començo la temporada de calçotades. Primera: Minyons.

Diumenge de calçotada al local dels Minyons. Un any més ens hem trobat un bon grapat de minyons per celebrar la tradicional calçotada de la colla. Els més matiners hem arribat a les 10:30 al local per començar a preparar-ho tot: enfilar els calçots, tallar la llenya, preparar el foc, muntar taules i cadires, etc. Controlant el foc el Raul i el Nani, i alguns ajudants més transportant calçots, fent paquets amb els calçots cuits, i portant birres. De dones col·laboradores se n'han vist més aviat poques, però l'Eli ho ha compensat amb escreix, ja que ha estat a tot arreu (fins i tot tocant el tabal al concert de gralles).

La jornada ha coincidit a més amb unes jornades de convivència de la canalla, que el dissabte van tenir teatre a la sala-gimnàs ("Maginet tap de bassa") i a la nit es van quedar a dormir al local. Pel matí han anat a fer un volt per la ciutat amb els encarregats de canalla, i al migdia els pares han vingut a recollir-los, i alguns s'han quedat també a la calçotada. També ha coincidit amb un taller de castells a Vallparadís, amb motiu d'una trobada d'Ampas de Terrassa contra les retallades i contra el tancament de grups i d'escoles.

Val a dir que el dia ha acompanyat de forma esplèndida el desenvolupament de la calçotada, ja que ha brillat el sol, i ha escalfat el pati. Era un dia d'aquells que venia de gust fer un àpat a l'aire lliure. I també han lluit força les gralleres de la colla, que ens han ofert un concert a l'hora dels cafès i les copes. Impressionant la versió de "nit de llampecs" que ens han ofert. Xapó. Llàstima que no hagi vingut més gent a escoltar-les... tenim unes gralles que no ens les mereixem. També he trobat a faltar als més joves, que no han vingut ni a la calçotada ni al concert de gralles. És curiós perquè després alguns es queixen que manca "cohesió" entre la gent de la colla... Bé, de fet, també he trobat a faltar als kurtits, als torreons, als cepitus, als mikros...